DES DE LA FESTA DE SANT JORDI A POCS DIES PER ABASTAR LA JORNADA DE L’1 OCTUBRE DE 2017: DE MOLT ABANS, A L’ANY 2017 I MOLT MÉS ENLLÀ…!!!

SUMARI DEL TREBALL

1. SANT JORDI, PATRÓ DE CATALUNYA, I DE CAMÍ CAP A LA JORNADA DE L’1 D’OCTUBRE DE 2017: DE MOLT ABANS, EN EL 2017 I MÉS ENLLÀ…

2. SEGUIMENT DEL PROCÉS INDEPENDENTISTA CATALÀ I UN ARTICLE (que s’obre en clicar la imatge de la banda esquerra)«Entre l’11-S i el 9-N de 2014» QUE EXPLICITA ELS SEUS ARGUMENTS…

3. EL LLIBRE BLANC DE LA TRANSICIÓ NACIONAL, ELS MASS MEDIA I PLANES WEB DELS PARTITS POLÍTICS

3.1. EL LLIBRE BLANC DE LA TRANSICIÓ NACIONAL

3.2. MASS MEDIA: RÀDIO, TV I DIARIS

3.3. PLANES WEB DEL PARTITS POLÍTICS

4. QUÈ N’OPINEN ELS JURISTES SOBRE “EL DRET A DECIDIR”…?

4.1. JURISTES A FAVOR DEL “DRET A DECIDIR” 

4.2. JURISTES CONTRARIS AL “DRET A DECIDIR”

5. AGENTS D’OPINIÓ / TERTULIANS

6. BIBLIOTECA O GALÀXIA DE LLIBRES SOBRE EL PROCÉS INDEPENDENTISTA CATALÀ

6.1. TOT ACOSTANT-NOS A L’1-O, LA IGNOMINIA DEL 20-S …I ELS DIES QUE SEGUEIXEN…

6.1.1. Uns articles d’opinió d’opinió sobre el procés independentista recollits d’Internet

6.2.2. L’expressió de les causes que han contribuït a formatejar la mediocritat de l’Estat espanyol

7. A PROPÒSIT D’AQUESTA TARDOR DEL 2017 I A POCS DIES DE L’1 D’OCTUBRE

7.1. DE PRIMER NO ET FAN CAS, DESPRÉS SE TE’N RIUEN, MÉS TARD T’ATAQUEN, PERÒ FINALMENT GUANYES…!

7.1.1. El cicle de la natura: la influència de les estacions d’estiu, tardor, hivern i primavera embolcallen el procés per decidir la independència…

7.2. DES DE MIQUEL DE CERVANTES A JACINT VERDAGUER. LA LLENGUA

7.2.1. Un professor que en va ser de llengua catalana i castella durant vint-i-cinc anys

7.2.2. Tirant i lo Blanc i Barcelona en el Quixot de Cervantes… / L’Atlàntida i el Canigó, obres èpiques de Verdaguer

7.2.3. Catalunya, racó peninsular, terra de cruïlla de camins i acollidora amb una llengua pròpia -conjuntament amb d’altres- facilitadora de diàleg i entesa…

7.3. ALBIRANT LA MEVA ETAPA DOCENT DES DE L’ATALAIA DE LA DAURADA JUBILACIÓ

7.3.1. Des de la meva daurada jubilació, em pregunto personalment com enfocaria avui als meus alumnes el problema de la societat catalana si hagués de retornar a les aules…

7.3.2. Del Projecte educatiu de Centre a la llibertat personal d’expressió…

7.3.3. Un debat ben estructurat, una rica pluja d’idees i la possibilitat de conclusions

7.3.4. Preguntes i qüestions que reclamen resposta personal…

7.3.4.1. Sobre la Història general de Catalunya i l’argumentari en defensa de la nació catalana

7.3.4.2. En relació a la història de Catalunya, a partir de la Guerra de Successió, i fins als nostres dies

7.3.4.3. La Generalitat de Catalunya i els seus Estatuts

7.3.4.4. Pel que fa a la Constitució espanyola de 1978 i el Tribunal constitucional

7.3.4.5. Sobre l’Estat espanyol, els Partits polítics, les Corts espanyoles i el Parlament de Catalunya

7.3.4.6. De la divisió dels poders legislatiu, executiu i judicial

7.3.4.7. Sobre els mitjans de comunicació i els seus actors amb la tensió que es produeix entre objectivitat-subjectivitat-manipulació-distorsió-mentida-calumnia

7.3.4.8. Sobre la situació dels dies previs a la possible contesa electoral de l’anomenat 1-0ctubre de 2017

7.3.4.9. A la recerca d’un tractament objectiu davant de les grans qüestions a resoldre

7.3.4.10. Una darrera ullada insistent al moviment independentista català

7.3.4.11. Sobre el dret d’autodeterminació dels pobles

7.3.4.11.1. Creus que existeix l’autodeterminació dels pobles…? 

7.3.4.11.2. En què consisteix el dret d’autodeterminació…?

7.3.4.11.3. Qiuina n’és la norma de les Nacions Unides que reconeix el dret de l’autodeterminació…?

7.3.4.11.4. Les persones contràries a l’autodeterminació afirmen que cap Estat reconeix aquest dret. Com expliques, doncs,  que pugui ser una norma imperativa…?

7.3.4.11.5. Hi ha països que reconeguin en la seva Constitució l’autodeterminació…?

7.3.4.11.6. España reconeix a Catalunya aquest dret fonamental d’autodeterminació…?

7.3.4.11.7. Sentencia del Tribunal Constitucional espanyol de 25 de març de 2014 sobre la «Sobirania catalana», el «Dret a decidir» i altres qüestions

7.4. EL DRET QUE TÉ EL GOVERNANT PER EXIGIR OBEDIÈNCIA, RAU EN QUÈ LES ORDRES SIGUIN RAONABLES

7.4.1. Diàleg i pacte polítics versus la desobediència i l’actuació jurídica i policial…

7.4.2. Uns problemes d’envergadura: històrics, socials, culturals, econòmics i polítics…

7.4.3. Un conte de Saint Exupery en el “Petit príncep”…

7.5. ÉREM, SOM I SEREM

8. ARRIBATS A L’1-O DE 2017, JA SOM AL DIA DESPRÉS…SED, “TIMEO DANAOS ET DONA FERENTES”…

images

1. SANT JORDI, PATRÓ DE CATALUNYA, I DE CAMÍ CAP A LA JORNADA DE L’1 D’OCTUBRE DE 2017: DE MOLT ABANS, EN EL 2017 I MÉS ENLLÀ… 

Al bell mig de la primavera el calendari anual ens assenyala el patró de Catalunya -Sant Jordi- i ens torna a recordar, amb el seu esplendor popular i mediàtic, que la cultura en forma de llibre i la tendresa feta rosa, esdevenen uns companys de viatge amables de conrear…

2llibres

La màgia de llegir

 

LLIBRES TOT L’ANY PER OBRIR-NOS AL MÓN I FER TREBALLAR EL CAP…

 

3roses

Video sobre flors formoses

 

ROSES PERFUMADES PER DESVETLLAR ELS SENTIMENTS I AMOROSIR ELS CORS…

I uns dies més enllà -cal també recordar-ho- la previsió d’una excursió esforçada cap a la màgica muntanya per celebrar la patrona de Catalunya i el record tradicional -amb el respecte degut a totes les creences o increences religioses- de la Mare de Déu de Montserrat.

4montserrat

El Virolai des de Montserrat

En un breu període de temps, doncs, comprés entre els dies 23 i 27 d’abril, dues festes identifiquen el nostre col·lectiu. Plau que en un país petit, però fort com el nostre, es disposi d’uns referents propis -diguem-ne també signes d’identitat- que ens ajudin a navegar sense por de perdre el nord i mantenir-nos amatents per retrobar llegendes, sentiments, llibres i més llibres, roses vermelles i de tot color, festa al carrer, pelegrinatge, enamoraments i sentit de pertanyença…

… SENTIT DE PERTANYENÇA…!!!

I per això, en aquest any de 2017, ens plau celebrar la festa de Sant Jordi, atesa la circumstància especial que l’envolta, com n´és el camí costerut cap un “referendum” per dilucidar allò que -entre uns i els altres- es vol que sigui la nostra nació catalana, amb un treball que exposo tot seguit:

images2. SEGUIMENT DEL PROCÉS INDEPENDENTISTA CATALÀ I UN ARTICLE (que s’obre en clicar la imatge de la banda esquerra)«Entre l’11-S i el 9-N de 2014» QUE EXPLICITA ELS SEUS ARGUMENTS…

nouestat04

M.A. Bosch i Fridrin: “Entre l’11-S i el 9-N de 2014”. En clicar la foto s’obrirà l’article…

En referència al «procés independentista» endegat per una bona part del poble català i conduït políticament des del Govern de la Generalitat de Catalunya -tot i que judialitzat severament per al Govern de l’Estat espanyol-, per partits de caire independentista, així com per la pròpia societat civil a través de associacions diverses ben compromeses -en constatar la vulnarabilitat amb què els dies compassats del  calendari  es veuen sotraguejats per la força dels esdeveniments-, s’exigeix una constant renovació pel que fa al contingut del material informatiu dels fets que, dia rera dia, es van produint. Des d’aquestes planes  s’obre avui aquest blog per tal d’oferir elements de reflexió i de diàleg, si s’escau.

images

Per saber-ne més: una Galàxia-Biblioteca de llibres sobre el Procés independentista amb notícies de darrera hora…

I a l’hora de fer un seguiment sobre la gestió i el capteniment del procés independentista, no se’n pot acudir res de més adient que facilitar les diverses notícies que es produeixen, amb insistència i escalonadament,  a través de la formulació del contingut informatiu que presenta la Generalitat de Catalunya, recull l’Assemblea Nacional Catalana i el suport de les aportacions de l’Òmnium Cultural. Sense deixar d’esmentar altres entitats i persones, totalment i igual compromeses, en l’independentisme català. Pulsant, doncs, les imatges gràfiques que acompanyen l’article, s’obtindrà el contingut descriptiu del «procés independentista» de Catalunya i el recull de tot allò més eloqüent -en un sentit o d’altre- entre els fets succeïts molt abans, els que es desenvolupen avui mateix i tot allò significatiu que esdevingui en el recorregut “DES DE MOLT ABANS, A L’ANY 2017 I MOLT MÉS ENLLÀ…”.

nouestat06                          EL PROCÉS INDEPENDENTISTA DE CATALUNYA

generalitat

LA GENERALITAT DE CATALUNYA. HISTÒRIA, EL SEU FUNCIONAMENT I ENLLAÇOS QUE ENS PORTEN A LA SEVA PLANA WEB   

2017-09-15 17.36.50

En aquest gràfic es troba insertat un link que conté informació pública, rescatada de la xarxa d’Internet, tot i que en qualsevol moment pot veure’s privat de funcionament a l’espera d’ulteriors manaments governamentals

El link insertat en aquest gràfic procedeix d’un web que ha estat bloquejat per raons de tothom conegudes

A demonstrator sporting wristbands with the word "Catalunya" on them hold pro-independence Catalan flags during a demonstration in front of the headquarters of the Catalan Government to demanding an agreement between secessionist parties in Barcelona on January 9, 2016. AFP PHOTO / LLUIS GENE / AFP / LLUIS GENE (Photo credit should read LLUIS GENE/AFP/Getty Images)

WEB DE “JUNTS pel SÍ” SOBRE LES GARANTIES PER AL       REFERENDUM DEL PRIMER D’OCTUBRE DE 2017

PER A LA CONSULTA DE LES GARANTIES DEL REFERENDUM DE L’1 D’OCTUBRE DE 2017 POLSEU LA FOTO I AQUÍ MATEIX ON «JUNTS pel SÍ» INFORMA I RESPON SOBRE PREGUNTES I DUBTES

El link insertat en aquest gràfic procedeix d’un web que ha estat bloquejat per raons de tothom conegudes

ANC

                             WEB DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

El link insertat en aquest gràfic procedeix d’un web que ha estat bloquejat per raons de tothom conegudes

OC

                                                 WEB D’OMNIUM CULTURAL

comunicació

$_35

Clicant el títol del llibre -ut supra- s’hi troba una entrevista, que la cadena de TV “La Sexta” no va difondre, per motius ignots, i on es dóna una resposta del futur de Catalunya sintetitzada per l’Alfons Durán Pich, on raona sobre el «procés d’independència», des del més clarificador sentit comú.

Alfons Durán Pich és empresari, llicenciat en Sociologia per la Universitat de Deusto i llicenciat en Filosofia (secció Psicologia) per la Universitat de Barcelona. Graduat en Periodisme per l´Escola Oficial de Periodisme de Madrid. Diplomat en Administració d’Empreses (SEP) per l´Escola de Negocis de Stanford. Diploma Master en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (cursos de doctorado).

Durant catorze anys (1976-1990) fou professor de Marketing d´Esade. Ha estat professor invitat de Fundesem (Alicante) i de ESCP-EAP (Madrid). Autor de diverses obres entre les que hi trobem:

«Psicología de la Publicidad y de Venta», «Cien consejos para ejecutivos ambiciosos y quince flores para sus amantes», «La crisi es queda», «Pequeño diccionario crítico para radicales impertinentes», «El Cànon del manegement», «Catalunya, a la independència per la butxaca»…i «Adiós Espanya».

I per conèixer qüestions interessants sobre el tema que ens ocupa, resultarà gratificant oferir en aquest espai -que només cal prémer l’enunciat perquè s’obri- el que segueix i en relació a:

“EL DRET A DECIDIR I “L’lNDEPENDENTISME CATALÀ”

bandera

3. EL LLIBRE BLANC DE LA TRANSICIÓ NACIONAL, ELS MASS MEDIA I PLANES WEB DELS PARTITS POLÍTICS

llibre blanc     El Llibre blanc de la              transició nacional

3.1. EL LLIBRE BLANC DE LA TRANSICIÓ NACIONAL

El Llibre blanc recull un conjunt d’informes estudiats i publicats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional i una síntesi realitzada per la secretaria del Consell. Vegeu aquí la síntesi del treball sobre «El LLibre blanc per a la transició nacionaI»

3.2. MASS MEDIA: RÀDIO, TV I DIARIS

radioTVMass Media: Ràdio, TV i diaris

Un molt ampli reguitzell de “MASS MEDIA” centrat en diverses INFORMACIONS presentades a diari per (1) EMISORES DE RADIO I DE TV que emeten programes “ad hoc” i a on s’hi pot trobar -sigui en directe, sigui en diferit- notícies diverses i debats amb tertulians de diferent signe sobre la situació catalana, així com (2) DIARIS IMPORTANTS que editen editorials i articles de fons sobre la situació catalana i la seva relació amb el Govern de l’Estat español i la Comunitat europea:

planetatierra

En polsar aquesta foto del planeta terra se t’obriran una infinitat de puntets verds. Pots fer un zoom igual que es fa a Google Earth. Fixa’t: cada puntet verd respon a una Estació de Ràdio local de qualsevol part del món. Prova-ho i veuràs quina joia tens a les teves mans per a una informació diversa i que pots contrastar

plnes webpartitsPortals WEB de Partits polítics

 

3.3. PLANES WEB DEL PARTITS POLÍTICS

PLANES o PORTALS WEB dels diferents Partits polítics que constitueixen l’arc parlamentari català actual (2017):

 

02_01-_DretaDecidir

4. QUÈ N’OPINEN ELS JURISTES SOBRE “EL DRET A DECIDIR”…?

Com en totes les coses humanes i parafrasejant a Ramon de Campoamor “…Nada es verdad, ni mentira, / todo es según el color / del cristal con que se mira”, aquesta estrofa versificada pot conduir-nos al pessimisme i subjectivisme. Tanmateix, ens consciencia sobre la no immutabilitat dels valors i la relativitat que planeja sempre qualsevol realitat, d’acord als contextos, circumstàncies, situacions, demografia, temporalitat històrica, espai geogràfic, necessitats.  I per això mateix, res és permanent i tot pot variar, transformar-se, modificar-se i prendre noves possibilitats calidoscòpiques i sorprenents ni tan sols imaginades.

En el sentit abans expressat, no s’ha d’estranyar hom que sobre un mateix fet, diverses persones interpretin i opinin de diferent manera. I així ha sorgit -en relació a «El dret a decidir»- com una bona part de juristes interpreten contràriament aquesta qüestió. Vegi’s, doncs, la informació clicant l’enunciat:

4.1. Juristes a favor del “Dret a decidir” 

4.2. Juristes contraris al “Dret a decidir”

 

images

5. AGENTS D’OPINIÓ / TERTULIANS

Tertulians de diferent signe o tendència que posats en contrast uns amb els altres, ens donen idea de com els angles de visió són ben diversos i dignes atenció, però sempre en dependència del pla mental de cadascú/na, la seva història i situació, els seus coneixements més o menys aprofundits, la seva voluntat i el propi context que els envolta, les seves aspiracions i desitjos. Tot plegat dona a llum un calidoscopi ben interesant que el decurs impacable del temps desvetllarà, encara que certament no al gust de tothom. Vet aquí aquests noms: 

Pilar Rahola, Xavier Bosch, Ernest Folch, Gemma CalvetJordi Graupera, Glòria Serra, Elisenda RocaAntonio BañosVicent Sanchís, Toni Soler, Xavier Sala i Martín, Gemma Ubasart, Germà BelJordi BastéQuim Nadal, Patricia GavanchoJosep Maria Clavaguera, Montserrat Tura, Arcadi Calzada, Quico Sellès, Cristina Sánchez MiretRafael Nadal, Magda Oranich, Sebastià Serrano, Josep Antich, Ernest Benach, Mònica Terribas, Josep Cuní, Elisenda Paluzie, Jaume Barberà, Pere Mas, Manuel Cuyàs, Tian Riba, Jofre Llombart, Empar Moliné, Núria Ribó, Marta Lasalas, Joan B. Culla, Joan Queralt, Toni Aira, Francesc Marc Alvaro, Marina Llansana, Miquel Puig, Jordi Barbeta, Arnau González VilaltaEsther VivasCarles Capdevila,  Josep Maria Ganyet, Eduard Voltas

Enric Juliana, Antón LosadaMàrius CarolQuim Monzó, Marc Bertomeu, Manuel Manchón,  Odei Etxearte, Rafael de Ribot, Alfonso López-TenaMontserrat Nebrera

Fernando Ònega, Antonio ZarzalejosXavier Sardà, Gregorio MoránAlbert Gimeno, Joan Collet, Rocío Martínez Sampere, Alberto SáezJoan López Alegre, Francisco MarhuendaJoan Boada, Gemma Galdón, Clara Ponsatí, Joan HerreraAntonio Franco, Andrea LevyToni Bolaños, Bel (Isabel) Olid, Jordi CañasEduardo IndaToni PuigvertXavier Vidal-Folch, Gonzalo Bernardos, Astrid BarriosAlejandro López-Fonda, Milagros Pérez OlivaJuan José López BurniolNacho Martín, Ricard Fernández Deu, Lluís BassetsManuel Millán, Lluis Foix, Antoni Fernández Teixidó, Joan Tàpia

12817910Notícies i llibres amb resenya, sobre “el dret a decidir” i l’independentisme catalá…

6. BIBLIOTECA O GALÀXIA DE LLIBRES SOBRE EL PROCÉS INDEPENDENTISTA CATALÀ

Bloc de NOTÍCIES de darrera hora i una munió de LLIBRES editats tipogràficament i comentats amb una ressenya sobre l’independentisme català i que constitueixen una vertadera GALAXIA-BIBLIOTECA.

Pulsant l’enunciat o la foto s’obrirà en tota la seva extensió els títols de cada llibre, degudament comentats, per a la seva comprensió.

economia

6.1. TOT ACOSTANT-NOS A L’1-O, LA IGNOMINIA DEL 20-S …I ELS DIES QUE SEGUEIXEN…

opinió6.1.1. Uns articles d’opinió sobre el procés independentista recollits d’Internet

Plau portar arribats en aquest punt l’opinió de l’escriptora i opinadora Pilar Rahola, atès que -possibles dissentiments- ofereix puntualment en el diari La Vanguardia una visió personal sobre el que la realitat feixuga aporta en el dia a dia. Se seleccionen aquí alguns dels seus articles i d’altres que s’insertaran. Tanmateix, aquesta decisió no obsta perquè altres autors deixin de gaudir de la preferència que els pertocaria. De fet, en aquest article s’hi ha pogut trobar una munió de persones que contribueixen a formar opinió, fins i i tot, de signe ben divers i enllaçats en les seves planes web on s’hi mostra també el fruit dels seus pensaments i sentiments.

(01) RETORN (02) ESTAFA A LA DEMOCRACIA (03) POSTVERITAT DESBOCADA  (04) REDUCTIO AD HITLERUM  (05) QUÈ FARIES…?  (06) DEMÀ  (07) SOS  (08) L’HORA DE PEDRO  09 MARCIANS  10 LA BODEGUILLA  11 EL ARTICLE 155 APLICAT  12 EN BLANC I NEGRE  13 LA GENT  14 DEGRADACIÓ

mediocritat6.2.2. L’expressió de les causes que han contribuït a formatejar la mediocritat de l’Estat espanyol

Va arribar-me a les mans un article de Forges que pot servir per expressar les causes del gran malestar actual, la incomprensió desaforada i tota la processó de despropòsits sobre el tema que ens ocupa. L’article expressa les causes de tot plegat, és a dir, la incompetència en no voler trobar una solució al problema. Tanmateix, els efectes d’aquestes causes ja viuen entre nosaltres i és per això que cal, en aquest moment, crucial i complicat, l’intentar desfer l’embolcall amb la recerca de fórmules creatives que transitin i avancin pel camí del diàleg que faci possible una nova situació intel·ligentment pactada entre les parts. Tot i que, per donar veu al poble, per solucionar el problema i en opinió de molta gent, s’ha d’acabar celebrant un referèndum que possibiliti la contentació d’uns i altres. Vet aquí l’article en qüestió:

                                   EL TRIUNFO DE LOS MEDIOCRES

Quizá ha llegado la hora de aceptar que nuestra crisis es más que económica, va más allá de estos o aquellos políticos, de la codicia de los banqueros o la prima de riesgo.
Asumir que nuestros problemas no se terminarán cambiando a un partido por otro, con otra batería de medidas urgentes, con una huelga general, o echándonos a la calle para protestar los unos contra los otros.
Reconocer que el principal problema de España no es Grecia, el euro o la señora Merkel.
Admitir, para tratar de corregirlo, que nos hemos convertido en un país mediocre. Ningún país alcanza semejante condición de la noche a la mañana. Tampoco en tres o cuatro años. Es el resultado de una cadena que comienza en la escuela y termina en la clase dirigente.
 
Hemos creado una cultura en la que los mediocres son los alumnos más populares en el colegio, los primeros en ser ascendidos en la oficina, los que más se hacen escuchar en los medios de comunicación y a los únicos que votamos en las elecciones, sin importar lo que hagan, alguien cuya carrera política o profesional desconocemos por completo, si es que la hay. Tan solo porque son de los nuestros.
Estamos tan acostumbrados a nuestra mediocridad que hemos terminado por aceptarla como el estado  natural de las cosas. Sus excepciones, casi siempre, reducidas al deporte, nos sirven para negar la evidencia.
 

Mediocre es un país donde sus habitantes pasan una media de 134 minutos al día frente a un televisor que muestra principalmente basura.

 
Mediocre es un país que en toda la democracia no ha dado un solo presidente que hablara inglés o tuviera unos mínimos conocimientos sobre política internacional.
 
– Mediocre es el único país del mundo que, en su sectarismo rancio, ha conseguido dividir, incluso, a las asociaciones de víctimas del terrorismo.
 
– Mediocre es un país que ha reformado su sistema educativo tres veces en tres décadas hasta situar a sus estudiantes a la cola del mundo desarrollado.
 
– Mediocre es un país que tiene dos universidades entre las 10 más antiguas de Europa, pero, sin embargo, no tiene una sola universidad entre las 150 mejores del mundo y fuerza a sus mejores investigadores a exiliarse para sobrevivir.
 
– Mediocre es un país con una cuarta parte de su población en paro, que sin embargo, encuentra más motivos para indignarse cuando los guiñoles de un país vecino bromean sobre sus deportistas.
 
– Mediocre es un país donde la brillantez del otro provoca recelo, la creatividad es marginada –cuando no robada impunemente- y la independencia sancionada.
 
– Mediocre es un país en cuyas instituciones públicas se encuentran dirigentes políticos que, en un 48 % de los casos, jamás ejercieron sus respectivas profesiones, pero que encontraron en la Política el más relevante modo de vida.
 
– Es Mediocre un país que ha hecho de la mediocridad la gran aspiración nacional, perseguida sin complejos por esos miles de jóvenes que buscan ocupar la próxima plaza en el concurso Gran Hermano, por políticos que insultan sin aportar una idea, por jefes que se rodean de mediocres para disimular su propia mediocridad y por estudiantes que ridiculizan al compañero que se esfuerza.
 
– Mediocre es un país que ha permitido, fomentado y celebrado el triunfo de los mediocres, arrinconando la excelencia hasta dejarle dos opciones: marcharse o dejarse engullir por la imparable marea gris de la mediocridad.
 
– Es Mediocre un país, a qué negarlo, que, para lucir sin complejos su enseña nacional, necesita la motivación de algún éxito deportivo.
                                                             ANTONIO FRAGUAS DE PABLOS (FORGES)
           
2017-09-17 14.35.27
7. A PROPÒSIT D’AQUESTA TARDOR DEL 2017 I A POCS DIES DE l’1 D’OCTUBRE…

gandhi

7.1. DE PRIMER NO ET FAN CAS, DESPRÉS SE TE’N RIUEN, MÉS TARD T’ATAQUEN, PERÒ FINALMENT GUANYES…!

tardor

7.1.1. El cicle de la natura: la influència de les estacions d’estiu, tardor, hivern i primavera embolcallen el procés per decidir la independència…

El lluminós estiu calorós d’enguany ha deixat pas, a la vesprada del proppassat 22 de setembre de 2017, la novella estació tardoral amb els seus colors cromàtics -groguens, vinosos i torrats- i olors humides i calentes de fulles cremades i trepitjades. Considero una magnífica metàfora la fotografia que, en els darrers dies, rodola pels carrers de les xarxes socials de Catalunya, tot portant en el seu sí l’esperança i la incògnita de la nostra terra amb el desig que arribi fins al cim d’una primavera esclatant, sigui per a uns o sigui per a uns altres, malgrat l’hivern de les gelades -que també hi entra -, i que malauradament, ens ha fet i ens farà costat. Posats, doncs, a dir alguna cosa i ja centrats en el tema recurrent i excepcional que ens toca viure, cal que rememorem què ha passat, observem què passa i entrelluquem què passarà. Però, fem-ho acompanyats de la mà eixuta, afable i pacífica de Mahatma Gandhi quan descriu -com en un full de ruta- les conteses de les realitats actualment inquietants:

“DE PRIMER NO ET FAN CAS, DESPRÉS SE TE’N RIUEN, MÉS TARD T’ATAQUEN, PERÒ FINALMENT GUANYES”…

L’esmentat article intenta ajudar a reflexionar sobre el tema en qüestió i, de pas, il·lustrar documentalment tota una sèrie d’aspectes que moltes vegades reben un tractament superficial. De tota manera, atès que respecto profundament l’ opinió de tothom, també desitjaria que se’m respectés la meva si és que -al llarg de la lectura feixuga de tot plegat- hom descobreix per on es belluguen els meus pensaments i sentiments, la qual cosa no es fàcil d’escatir perquè, si bé es pot dir que se m’entén tot, per altra banda, a l’emprar el recurs literari d’una fraseologia de caire impersonal, l’amable i curiós lector pot confondre’s. Moltes gràcies per haver arribat fins aquí…! 

literatura 7.2. DES DE MIQUEL DE CERVANTES A JACINT VERDAGUER. LA LLENGUA, COM A MIJÀ FACILITADOR PER A L’ENTESA ENTRE ELS POBLES

classedellengua7.2.1. Un professor que en va ser de llengua catalana i castellana durant vint-i-cinc anys…

M’és plaent de consignar aquí que, durant vint-i-cinc anys consecutius, he estat professor de llengua catalana, així com també ensems de llengua castellana. I em percebo ufanós de mi mateix perquè durant tots aquests anys -ara ja en porto addicionats deu més de jubilat- no només vaig impartit las classes de les dues llengües amb il·lusió, dignitat i crec també amb professionalitat, sinó que els meus actuals antics alumnes no podran assenyalar-me que em decantés mai políticament de forma pública a favor d’una opció política o d’altra. Prova de tot plegat i pel que fa concretament a la llengua -a més a més d’una munió d’escrits concrets aspergits en la revista escolar, en comunicacions diverses i altres-, porto a col·lació un fet que va succeir en una reunió de pares de curs.

Efectivament, a instància d’un pare que, al bell mig de l’assemblea va queixar-se que l’escola no donava prou categoria a la llengua catalana (parlo dels anys 80 del segle passat), vaig contestar-li’n, tot fent un exercici de cabriola (rauxa) i d’objectivitat (seny) la referència d’una aportació positiva i considerada d’autors tan distants temporalment i geogràfica, com Miquel de Cervantes i Mossèn Cinto Verdaguer, els quals tingueren a bé consignar, en el fil de les seves obres, el coneixement i l’estima recíproques de la cultura de cada poble i la llengua que els hi és pròpia. I així:

escriptors     7.2.2. Tirant lo Blanc i Barcelona en el Quixot de Cervantes… / L’Atlàntida i El Canigó obres èpiques de Verdaguer…

Per una banda, es llegeix en el Quixot, en tractar-se d’una revisió dels llibres de cavalleries a la biblioteca del personatge central de la novel·la, la troballa d’un llibre -“Tirant lo Blanc”, escrit en llengua catalana- que el mateix Miguel de Cervantes, no només li concedeix la prerrogativa de salvar-lo de la foguera, sinó que  li n’atorga la consideració del millor llibre del món. Així com també afegint, en un dels seus capítols de l’obra en qüestió, aquell magnífic elogi universalment conegut sobre la visió que, des de Castella es té del cap i casal de Catalunya, la Barcelona oberta i mediterrània:

“…y así me pasé de claro en Barcelona, archivo de la cortesia, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y bellesa única”.

De l’altra banda, arriba la ploma de Jacint Verdaguer on, malgrat que en  “El Canigó”, -una obra d’èpica nacionalista- el poeta evoca i fortifica el sobiranisme català perquè perduri en el cor d’aquest poble, resulta ser que en “l’Atlàntida” -una obra d’èpica universalista-, en retornar la calma després d’un esfondrament geològic, l’escriptor assigna a les terres hispàniques la missió globalitzadora de reunificar el nou i vell continents.

catalnya

7.2.3. Catalunya, racó peninsular, terra de cruïlla de camins i acollidora amb una llengua pròpia -conjuntament amb d’altres- facilitadora de diàleg i entesa…

De tot plegat se’n dedueix una conclusió: ben fixades les banderes en el cor de cadascú/na i tractant-se de parles diverses, la meva opinió rau en fer saber que “quants més idiomes se’n sàpiguen  i se n’utilitzin, millor”. De fet, vivim un moment significatiu en què la proposta comunicativa actual esdevé decididament multilingüe. I tant de bo que la reflexió de l’alt valor cultural de les llengües estimuli sempre l’enaltir i promoure la seva utilització. I tot això nogensmenys amb l’intent de descobrir el valor cultural que adquireix la mil·lenària llengua catalana -germana, ensems, entre d’altres també de romàniques i no per sobre de cap de les moltes que es parlen arreu del nostre continent-, digne d’estimació i facilitadora de diàleg i d’entesa en aquest racó peninsular, terra de cruïlla de camins i tradicionalment acollidora.

jubilació         7.3. ALBIRANT LA MEVA ETAPA DOCENT DES DE L’ATALAIA DE LA JUBILACIÓ DAURADA

orientacions

7.3.1. Des de la meva daurada jubilació, em pregunto personalment com enfocaria avui als meus alumnes el problema de la societat catalana si hagués de retornar a les aules…

Moltes vegades m’he preguntat què diria o oferiria als meus alumnes en el dia d’avui davant de la situació que viu Catalunya en aquests darrers temps. Evidentment que no és al mateix contestar la pregunta -d’estructura indirecta- formulada inicialment en el títol, des de la meva jubilació daurada, que fer-ho dins de la massa escolar, dins d’una aula, com a professor i davant de preguntes de l’alumnat. En tot cas:

  • Hauria d’atendre i respectar L’Ideari o Caràcter propi de l’escola, concretat en el Projecte educatiu de Centre on en el seu entrelligat estructural hi convergeix la titularitat, el col·lectiu en què l’escola hi resta inscrita, l’associació de pares i mares i el consell escolar.
  • Caldria fer una valoració del grup d’alumnes pel que fa a la seva evolució acadèmica, a l’edat del susdit alumnat i a la seva maduresa psicològica.
  • Seria just respectar el protocol d’actuació de l’organigrama entre l’equip docent del professorat sense sobrepassar cap de les funcions pròpies de cadascú.

derecho

7.3.2. Del Projecte educatiu de Centre a la llibertat personal d’expressió…

Consignat “ut supra” tot això i, com que de sentit comú es tracta, no crec que cap orientació dels col·lectius esmentats i situacions indicades entri en col·lisió amb  la llibertat del meu pensament perquè la meva tasca o acció educativa es pugui veure disminuïda o retallada. De fet, encara amanyago i tinc clars uns criteris d’actuació educativa que en el passat he intentat posar en pràctica, si bé actualment em caldria fer-ne una revisió o avaluació per tal d’actualitzar-los i dotar-los de més potencial. Em refereixo actituds bàsiques que cal conrear com en són:

L’ajudar a no defallir, davant d’un individualisme i consumisme imperant, i saber acarar, sense violència, però amb el raonament i el rebuig, l’esclavatge social, econòmic i psicològic per sobre de la mediocritat i de tots aquells qui, amb enganys i amb mètodes inconfessables, s’aparten de la normalitat de la vida ciutadana.

El fomentar, per adquirir, una bona preparació intel·lectual i professional, orientada a l’aprenentatge per a una bona formació continuada de la consciència personal i a la crítica oberta per arribar a l’atenció social dels més necessitats.

El facilitar motius per equipar-se d’una bona dosi de reflexió, de tolerància, de respecte, de comprensió o empatia i d’estimació mitjançant el conreu de la intel·ligència emocional com n´és l’aprendre a relacionar-se i saber estar i conviure des del raonament i no des de la visceralitat i arribar fins al més estricte respecte al proïsme, incloent-t´hi els nivells estètics elementals d’educació, tot fent servir sempre l’estratègia o el recurs del diàleg per dirimir situacions compromeses.

L’evitar deixar-se atrapar -o millor dit- “passar” sense cremar-se, de totes les absurditats escampades i que serpentegen arreu, com en són el món devorador de la droga, de les malalties inexplicablement buscades, dels enganys, de les frivolitats morboses, inútils i sense sentit, de les infidelitats doloroses, del mal punyent.

L’escoltar -en definitiva- i en la fondària de la consciència personal la veu que ressona en l’interior del cor i que convida a discernir el propi projecte personal.

debat

7.3.3. Un debat ben estructurat, una rica pluja d’idees i la possibilitat de conclusions

Hem arribar al nucli d’una situació concreta. I la pregunta és adient i cal donar-li’n resposta acurada. Tant és així que, per poder copsar els pensaments i sentiments de tothom i facilitar una informació adequada i objectiva, facilitaria un debat ben estructurat i amb una rica pluja d’idees personals per arribar a la possibilitat de conclusions en què -sempre des de l’objectivitat- cadascú/na pogués expressar els seus criteris. Per això, cal la formulació dels interrogants precisos que recullin la majoria d’aspectes objecte de debat.

Deixo la resposta a qualssevol interrogants perquè la contesti cadascun/na dels antics i antigues alumnes que em llegeixen atès que, havent deixat l’escola ja fa alguns anys, gaudeixen actualment de criteri propi que tinc l’obligació i també l’honor de respectar, atesa la meva consideració al seu aprenentatge hagut i l’actual que el conforma, així com la seva circumstància personal i la situació pròpia i, fins i tot, l’inaccessible i ocult pla o xarxa  mental adquirida o canviant i que, en definitiva, resta governada pel que la ciència neurològica extrau a palpentes, encara avui, sobre el misteri del cervell de la condició humana.

Per tant, proposo senzillament auscultar en silenci la reflexió personal de totes les respostes a les preguntes que exposaré a continuació en referència al procés català d’independència, col·lateralment connectat amb el dret a decidir, així com amb les seqüeles o conseqüències annexes que dibuixen la grandària del problema en qüestió.

interrogants

7.3.4. Preguntes i qüestions que reclamen resposta personal…

Així, doncs, formulem una bateria de preguntes amb tots els signes d’interrogació ben col·locats per tal que, des de la participació de tot el grup-classe, es pugui arribar a conclusions el més objectives possibles. 

7.3.4.1. Sobre la Història general de Catalunya i l’argumentari en defensa de la nació catalana

Què en saps de la història de Catalunya…? Has llegit alguna de les obres marc que et proposo, com en són:

  • ROVIRA I VIRGILI, Antoni. «Història Nacional de Catalunya». Obra de 7 volums. Ed. Pàtria. Barcelona, 1922-1934.
  • DE RIQUER i PERMANYER, Borja. Director de l’obra. Diversos autors especialistes. «Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans». Cartografia. Obra de 13 volums. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996-2000.
  • VILAR, Pierre; DE RIQUER i PERMANYER, Borja; MALUQUER, Jordi. «Història de Catalunya». 10 volums. Edicions 62. Barcelona 1987-2003.
  • SOLDEVILA, Ferran. «Història de Catalunya». Obra de tres volums. Ed. Alpha. Barcelona 1963.
  • FERRERES, Ernest; LLORENS, Jordi. «Història de Catalunya». Ed.Grup Promotor. Barcelona, 1992.
  • LLORENS, Montserrat; ORTEGA, Rosa; ROIG, Joan. «Història de Catalunya». Ed. Vicens Vives. Barcelona, 1993…?

T’has preocupat alguna vegada d’il·lustrar-te degudament buscant un «ARGUMENTARI» dinàmic per a la defensa de la Nació catalana…? Tens a mans  el recull de documents que poden ajudar a argumentar i defensar de forma seriosa la veritable essència i la realitat de la nació catalana, versus o contra la manipulació i l’eliminció de la seva secular historia…? Fixa’t, entre d’altres, en aquests punts objecte d’estudi:

  • Isabel de Castella segons els llibres de text espanyols.
  • Felip IV: Catalunya és una Nació, el nom de l’Estat és el Principat de Catalunya i el comte de Barcelona el seu sobirà.
  • «Llenguatge català», «Romanç cathalà» i «Idioma nostrum» esmentats en cartes reials d’Alfons II, Pere III, Joan I i Ferran I.
  • Naixement, casament, mort i enterramen dels sobirans catalano-aragonesos.
  • Tombes i panteons reials dels sobirans catalano-aragonesos.
  • Carta del Soldà d’Egipte als Consellers de la nació catalana (1432).
  • Cartes reials.
  • Reial cèdula de Felip V que obliga als Consellers de Barcelona a vestir «traje moderno espanyol» i altres humiliacions del 1718.
  • Llibre dels Fets de Jaume I i el Regne de Catalunya.
  • Crònica de Pere III el Cerimoniós i la seva arribada a Catalunya: «La Pàtria del Rei és Catalunya, la Corona és catalana».
  • Llibre del Rei en Pere II i la seva terra Catalunya. Crònica de Bernat Desclot.
  • Discurs del Rei Martí l’Humà a les Corts de Perpinyà el 29 de gener de 1406.
  • Referències sobre la Nació  i la Bandera … / …

7.3.4.2. En relació a la història de Catalunya, a partir de la Guerra de Successió, i fins als nostres dies

Coneixes la Guerra de Successió espanyola (1701-1713) i la seva continuïtat a Catalunya (1714)…? Quina valoració atribueixes al Decret de Nova planta del 1714…? Has llegit el memorial de greuges presentats, per l’extingida Corona d’Aragó, a Felip V en el 1760..? Has buscat mai el discurs del General Prim a les Corts espanyoles de 1851 respecte de la continuïtat de la política espanyola de Felip V…? Què en saps dels greuges presentats a Alfons XII per Rubió i Ors el 1885…? Has sentit a parlar mai del tancament de caixes i la protesta del món comercial i empresarial, així com la dimissió de l’alcalde Robert a Barcelona el 1889…? Has llegit el llibre de la “España invertebrada” de José Ortega i Gasset el 1922 i, en concret, el capítol dedicat a la pèrdua de les colònies d’ultramar, les que quedaven d’Amèrica i les de l’Extrem Orient…? Sabries valorar el perquè de la desfeta espanyola…? Has estudiat el cop d’Estat del General Primo de Rivera de l’any 1923 amb la supressió de la Mancomunitat catalana…? T’has informat bé sobre la proclamació de l’Estat català de l’any 1934 dins de la República espanyola…? Disposes de criteri propi sobre la dictadura del general Franco-Bahamonde des de l’any 1939 fins al 1975…? Què en pots dir de la transició espanyola des la Constitució de 1978…? Tens notícia del cop d’Estat de 1981 i la seva repercussió posterior…?

7.3.4.3. La Generalitat de Catalunya i els seus Estatuts

Què en saps de la Generalitat de Catalunya al llarg de la història…? Coneixes com s’efectuà la restauració de la Generalitat de Catalunya després de la dictadura franquista i la seva implicació política en contrast amb les autonomies de la Constitució del 1978…? Què en dius de les imponents Manifestacions de cada 11 de setembre, Diada nacional de Catalunya, a partir de l’any 2010…? T’han explicat o saps com es van generar els Estatuts de Catalunya…? Tens criteri sobre l’Estatut de 2006 i l’actitud que adoptà el Partit Popular en una recollida de signatures i denunciar-lo al Tribunal constitucional …? Quina responsabilitat en tenen els partits del moment quant a la vigència de l’Estatut del 2006…? Què en penses, en referència a l’Estatut de 2006, sobre els articles anul·lats pel Tribunal Constitucional a l’any 2010…?

7.3.4.4. Pel que fa a la Constitució espanyola de 1978 i el Tribunal constitucional

Sabries enumerar i explicar el contingut principal de les Constitucions espanyoles hagudes…? Has llegit i sabries valorar la Constitució espanyola del 1978 i el desplegament d’alguns del seus articles…? Què en penses del Tribunal Constitucional durant l’etapa que abasta des del seu inici als nostres dies…? Creus que en aquests darrers anys els membres del Tribunal constitucional han estat objectius, imparcial,  independents i no han actuat de part l’influx d’altres estaments…? Creus que aquest tribunal pot sancionar per si mateix  persones físiques o jurídiques -a causa de facultats que li ha atorgat el govern del Partit Popular- sense la possibilitat jurídica de poder formular-li’n un recurs com en qualsevol altre falta administrativa, llegeixi’s una denúncia de tràfic…? Coneixes bé l’adscripció dels membres del Tribunal Constitucional…? Pots explicar amb detall què significa el concepte de “sobirania”…? Has llegit l’article 2 de la Constitució de 1978 i coneixes per boca o lletra d’algun del seus autors en quines circumstàncies es va redactar i com es va veure sotmès a pressió militar…? Has comparat l’actual Tribunal constitucional amb altres Tribunals del nostre entorn…?

7.3.4.5. Sobre l’Estat espanyol, els Partits polítics, les Corts espanyoles i el Parlament de Catalunya

Pots opinar de l’estructura de l’Estat espanyol…? De quin criteri gaudeixes sobre els diferents partits polítics tant espanyols com del territori català…? Podries enumerar els actius positius i les deficiències clamoroses dels darrers partits que han ocupat el Govern de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, així com de les seves aliances…? Quines actituds ert semblen que tenen els diferents partits, tant a Les Corts espanyoles com al Parlament de Catalunya…? Recordes alguna sessió important que t’hagi cridat l’atenció en ambdós parlaments…? Podries comentar i fer-ne una valoració, en el seu just piu de la balança, sobre sessions importants, així com d’altres en clara deficiència…? Quina valoració et mereix el treball del parlamentarisme…? Te n’has adonat que l’actual partit en el govern de l’Estat és intensament bel·ligerant i ha respòs sempre al problema sobre la relació Catalunya-Espanya només amb arguments estrictament jurídics i sense cap llambregada d’una actitud voluntariosa de diàleg i pacte…? Creus que pensen de la mateixa manera que el Partit Popular altres Partits…? Dones crèdit i com valores el contingut del visionat “Las cloacas de Interior” sobre la guerra bruta contra adversaris polítics…? Què en dius de l’actitud del govern català que s’endinsa -de cara a la proposta d’un referèndum en marxa cap a l’esbarzer de la desobediència al Tribunal Constitucional…? On creus que rau el problema d’actualitat, en possibilitar un referèndum d’independència o en desobeir el Tribunal Constitucional perquè aquest l’ha prohibit pel fet d’haver admès un recurs de l’Estat…? T’has posicionat sobre qui té el problema: el Govern català o l’Estat espanyol…? Què en diries d’una llei establerta quan un nombre notable de la població la desobeeix activament…? No creus que a la pregunta anterior el problema jurídic queda desplaçat cap a un problema sociològic…? Coneixes quina adhesió professa el conjunt i la titularitat dels col·lectius que donen suport a la causa catalana, així com la que manté la part contrària…? Et sorprèn que la joventut universitària, professional i treballadora -en un nombre i grau d’alta significació- s’hagi enllaçat per primera vegada amb tots aquells que, en temps pretèrits, ja lluitaren a favor de la consecució de llibertats elementals…? T’hi trobes concernit personalment -o potser no-, en algun d’aquests grups esmentats…?

7.3.4.6. De la divisió dels poders legislatiu, executiu i judicial

T’has preguntat alguna vegada el sentit de la divisió dels poders legislatiu, judicial i executiu en un Estat modern…? Has entrevist que algun d’aquests poders estigui supeditat a algun altre i a la inversa…? Podries confirmar la pregunta anterior amb alguns exemples…? Quina valoració et mereix la Fiscalia de l’Estat…? I el Poder judicial, creus que és independent…? Quin concepte tens de la Llei…? Per què serveix la Llei…? Què es vol significar quan es parla que l’home no està fet per a la llei, sinó la llei per a l’home…? Què te’n sembla si una llei resulta que és injusta..? Creus que una llei injusta s’ha d’obeir s’ha d’obeir…? Què en saps, si en tens opinió sobre la votació del Parlament de Catalunya el proppassat 6 de setembre sobre la Llei del Referèndum i la de la Transició…? Coneixes casos a la història en què gràcies a la desobediència s’hagin canviat algunes lleis…? Sabries posar alguns exemples concrets a la pregunta anterior…? Creus que l’inici dels esdeveniments del dia 20 de setembre d’enguany (2017) -i alerta, perquè n’apareixeran molts més- ha propiciat el finament  del pacte Suárez-Tarradelles entre España i Catalunya…? Pots valorar i definir en el seu just concepte sobre quan es parla genèricament de drets humans, d’estat de dret, de constitucionalisme, de legalitats i d’il·legalitats, del dret a decidir, de la sobirania, d’independència, d’unionisme, de lleis, de decrets i de normatives, de fiscalies, de tribunals, de defenses, de manifestacions, de vagues i, en definitiva, de la “democràcia” que ho embolcalla tot…? Quina és la teva avaluació sobre el concepte que ha aparegut recentment en referència a la “dignitat” degut a les incursions hostils dissenyades, empeses i encoratjades pel Govern central i orientades a no permetre l’exercici de votar el dia 1-O de 2017…? T’has experimentat ofès pel menyspreu que reps de les institucions del Govern central, de la teva llibertat retallada i pels atacs flagrants a les institucions del teu poble…, o no i per què…?

7.3.4.7. Sobre els mitjans de comunicació i els seus actors amb la tensió que es produeix entre objectivitat-subjectivitat-manipulació-distorsió-mentida-calumnia

Què n’opines de la rastellera de declaracions, tertúlies de ràdio i TV, editorials de diaris i articles diversos, gràfics arreu, tuïts simplificats, comentaris opinables i rumors propagats a la xarxa mediàtica sobre diversos temes, però amb especial èmfasi al tema recurrent sobre el dret a votació per a la consecució o no de la independència a Catalunya…? Podries detallar alguns tipus de declaracions i posar-ne -amb la deguda valoració- la fesomia del relat quan es presenta amb tonalitats denigrants, acceptables o gratificants…? Sabries escatir exemples en què apareguin relats de tarannàs possibilistes, agressius, intel·ligents, cínics, benvolents, tendenciosos, malintencionats, objectius, perversos, comprensius, intemperants, lúcids, gratuïts, moderats, intoxicants, malcarats, manipuladors, oportuns, apassionats, irònics, clarividents, despietats, entenimentats…? Coneixes la gran troballa de Sòcrates pel que fa a l’adquisició del “concepte” per definir qualsevol cosa i així desballestar els enganys dels sofistes…? Com avalues i defineixes les paraules gruixudes, insultants, fora de to i exagerades que se solen emprar per insultar l’adversari…? Creus que l’esment al vocabulari hiperbòlic traspassa les línies vermelles i pot aplicar-se a l’adversari amb fonament de causa…? Coneixes les possibilitats d’una informació veraç i objectiva…? Creus que els mitjans de comunicació espanyols -en general, públics i privats- faciliten una informació objectiva o, pel contrari tens la percepció que resta manipulada…? I què en penses de la informació que faciliten els mitjans públics i privats de Catalunya…? Hi ha possibilitats d’accedir realment a una informació objectiva per formar-te un criteri ajustat…? Quines  aplicacions d’Internet coneixes i quines n’utilitzes per a la teva informació…? Què en penses i com valores de la possibilitat d’un control, aïllament o clausura d’aplicacions diverses per part del poder legislatiu, executiu i judicial…? En l’actualitat, es poden poswr “portes al camp”, perfecte metàfora, de la xarxa d’Internet i les seves aplicacions…?

7.3.4.8. Sobre la situació dels dies previs a la possible contesa electoral de l’anomenat 1-0ctubre de 2017

T’has preguntat sobre la crida a votar en referèndum el dia 1-O de 2017 tenint compte de l’actitud del Govern espanyol que, des de la seva potència intenta ofegar aquesta contesa electoral amb tots els mitjans jurídics forçats i els policials tremendament coercitius i la del Govern català, a l’empara o valiment del mandat del seu Parlament i la decisió ferma d’arribar fins al final malgrat les amenaces de ser conduït, -siguin els seus membres, i fins i tot, batlles, administratius, gestors socials, titulars d’empreses o ciutadans implicats- a declarar davant d’un tribunal “ad hoc” i exposar-se a penes d’inhabilitació, econòmiques i/o de presó…? Tens idea sobre el dia després de l’1 d’octubre…? Què penses o intueixes què passarà…? A partir dels esdeveniments actuals, com orientes la relació España-Catalunya…? Sabries fer una aportació positiva i negativa respecte dels president del govern estatal i el del govern, fins ara, autonòmic…?  Has comparat l’estratègia de diferents diaris i/o Ràdio-TV pel que fa al tractament dels seus articles, informatius o opinions de tertulians…? Què en saps del tractament dels mitjans de comunicació internacionals respecte del sacseig produït a la nostra contrada…? Què en penses de com les institucions de la comunitat internacional, principalment l’europea, tracta el problema que ens ocupa…?

7.3.4.9. A la recerca d’un tractament objectiu davant de les grans qüestions a resoldre

Què et sembla si es poguessin dilucidar les grans qüestions a través de l’aportació dei conclusions el més objectives possible, a través d’un acurat estudi científic resoltes mitjançant especialistes en una matèria determinada (aquests en podrien ser els autèntics assessors) i no per voluntarismes o ideologies polítiques de partits..?. Com ho veuries en temes tan sensibles de caire històric (origen i identitat dels pobles), cultural (raons idiomàtiques i d’altres), econòmic (distribució proporcional de les balances d’aportació al bé comú), infraestructural (disseny de les necessitats bàsiques de locomoció per terra, mar i aire, aigua i electricitat, mitjans de comunicació, etc.), social (sanitat, educació, habitatge comerç, etc.) i altres…? Creus que s’ha actuat o s’actua sempre des d’aquesta perspectiva…? Podries citar, segons el teu criteri quines línies vermelles s’han depassat, sigui per part d’uns o d’altres sobre temàtiques sensibles…? Coneixes -atenent l’univers multitudinari de participació en les manifestacions-, la proporció o el diferencial existent entre els possibles actes d’aldarulls, vandalisme i amenaces amb les actituds honestes i serenes i el capteniment pacífic i convençut de la majoria…? Observes que pugui ser possible l’incoar una acusació de sedició, generalitzada per la paraula clau de “tumult” i, en concret, a cada persona que participi en una manifestació ordenada i pacífica…? Et veus amenaçat en el dret de reunió i d’expressió, en el tancament de web’s i comptes d’internet…? Què en dius sobre l’entrada a impremtes o altres locals de presumpta propaganda, el requeriment a persones electes davant la justícia, l’escorcoll de locals i dependències de conselleries de la Generalitat, les detencions d’alts càrrecs i la seva “proporcionalitat” produïdes en relació al tema “referèndum” prohibit pel Tribunal constitucional, la Fiscalia i el Poder judicial…? Com veus i, en tot cas, podries valorar la responsabilitat que el Govern l’Estat espanyol hagi traslladat el problema del procés independentista català a altres estaments en lloc de buscar solucions polítiques…? Saps si la convocatòria d’un referèndum està penalitzat en l’actual codi penal espanyol…? Sobre la pregunta anterior, podries constatar si durant algun temps determinat ha estat penalitzat…? Quan actualment es diu que el referèndum 1-O, sabries situar el punt concret -“puntum dolens”- on es fonamenta la il·legalitat per celebrar-lo…? Quina ha estat l’estretègia del govern central per il·legalitzar el referèndum del 1-O i com valores aquesta decisió tenint en compte…? Quina diferència veus entre resoldre els problemes des d’una perspectiva política al d’una altra de caire judicial…? La llei cal complir-la, però en quin moment o situació estaries d’acord en desobeir-la…?

7.3.4.10. Una darrera ullada insistent al moviment independentista català

Com jutges el procés independentista català des de les causes que l’han empès…? Quin criteri has adoptat i digues si estàs d’acord en què aquest moviment popular i transversal de classes diverses ha nascut de baix cap a dalt o bé que ha estat una manipulació de les autoritats del Govern de la Generalitat o tal vegada d’alguns partits de dalt cap a baix…? Consideres que el referèndum sobre el poder decidir independència sí o independència no, és legal o il·legal i quins són els teus fonaments per sostenir la teva resposta…? Estaries d’acord amb l’afirmació “perquè la llei humana sigui justa i pugui obligar, no n´hi ha prou amb la voluntat del legislador, sinó que és menester que sigui útil per al poble”…? Què hem de fer i quina solució podem entrellucar quan falla un o els dos principis en què descansa un Estat de dret: “ni la voluntat popular pot expressar-se al marge de la llei, ni la llei por enervar l’expressió d’aquesta voluntat popular fins obturar-la”…? Creus que la superació del conflicte es resoldria millor a través del diàleg i pacte polítics enfront d’una maquinària jurídica i coercitiva en moviment militant i emmarcat en un context de por i d’anul·lació de llibertats bàsiques per ⊆una banda, i per l’altra l’haver de recórrer a la desobediència a l’Estat espanyol i emparar-se  en un fràgil equilibri inestable d’unes altres lleis emanades del Parlament de Catalunya…?  Coneixes el context i la situació mundials a l’hora que el Tribunal de Justícia de La Haya -el principal òrgan  judicial de les Nacions Unides- va emetre una sentència el dia 22 de juliol de 2010 quan formulada en aquests termes:

  • “Declaramos que no existe en derecho internacional ninguina norma que prohiba las declaracions unilaterales de independència”.
  • “Declaramos que cuando hay una contradicción entre la legalidad constitucional de un Estado y la voluntat democràtica, prevalece esta segunda”
  • “Y declaramos que, en una Sociedad democràtica,, a diferencia de una dictadura,, no es la Ley la que determina la voluntat de los ciudadanos, sino que ésta es la que crea y modifica cuando sea necesario la legalidad vigente”…?

Saps que aquesta sentència es va formular i emetre sobre la Guerra de 1999 a l’antiga Iugoslàvia i que obligava a Sèrvia perquè abandonés Kosovo…? Has valorat o estudiat si aquesta sentència és aplicable a qualsevol declaració d’independènciua unilateral o bé és una excepció i només aplicable per al contenciós de l’antiga Iugoslàvia…? Veus possible estendre la sentència a la problemàtica independentista de Catalunya o, pel contrari, no ho veus possible…? Es podria donar, per analogia o semblança, un altre cas igual…? En quines condicions…?

7.3.4.11. Sobre el dret d’autodeterminació dels pobles

7.3.4.11.1. Creus que existeix el dret d’autodeterminació dels pobles? 

Sembla que sí. Efectivament: la llei internacional té allò que es defineix per ‘ius cogens’, és a dir, normes de dret imperatiu. Aquestes normes són part del dret internacional i cap estat no pot negar-les ni incomplir-les. La comunitat internacional considera que són per damunt de qualsevol legislació estatal, bé perquè la pràctica ho ha imposat així o bé perquè els tractats internacionals ho decreten així. Són normes imperatives, per exemple, la prohibició del genocidi, de la pirateria marítima, de l’esclavatge i de la tortura. El dret d’autodeterminació dels pobles es considera jurídicament una norma imperativa també, tal com ha estat remarcat a vàries sentències de la Cort Internacional de Justícia i tal com és reflectit a la carta de les Nacions Unides.

7.3.4.11.2. En què consisteix el dret d’autodeterminació?

El dret d’autodeterminació és el dret que té un poble, una nació, de decidir si vol ser independent o no. El dret no pressuposa la voluntat d’independència ni obliga una nació a fer-se independent. Diu que té dret de decidir si vol ser independent o no. En termes jurídics el dret d’autodeterminació es coneix com el dret de qualsevol país de ‘triar la sobirania i l’estatus polític, sense compulsions externes o interferències’.

7.3.4.11.3. Quina és la norma de les Nacions Unides que reconeix el dret d’autodeterminació?

La Carta de les Nacions Unides, que tots els estats que en formen part han d’acceptar, diu a l’apartat segon de l’article primer que la funció de l’organisme és ‘desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del dret de la lliure determinació’. Posteriorment les Nacions Unides van acordar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics que va reafirmar que ‘tots els pobles tenien dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement l’estatut polític i procuren també pel desenvolupament econòmic, social i cultural’.

7.3.4.11.4. Els contraris a l’autodeterminació afirmen que cap estat reconeix aquest dret. Com pot ser, doncs, una norma imperativa?

No és veritat que cap estat no reconegui aquest dret. Però fins i tot si fos així, no seria impediment per tal que la societat internacional el reconegués. A les constitucions estatals hi ha una contradicció flagrant respecte de la pràctica política dels estats: no es reconeix el dret d’autodeterminació dins el propi estat però sí que es reconeix fora. Aquesta és una pràctica política habitual. El congrés espanyol, per exemple, el 2014 va reconèixer l’estat de Palestina. Reconeixia, per tant, de forma implícita el dret de l’autodeterminació al mateix temps que negava el dret d’autodeterminació per als casos interns.

7.3.4.11.5. Però hi ha països que reconeguin l’autodeterminació a la seva Constitució?

Sí. L’opinió segons la qual només ho fa Etiòpia és errònia. De forma indirecta el dret d’autodeterminació el reconeixen tots els estats que incorporen a la legislació el respecte de les normes del dret internacional —o sigui la immensa majoria. De forma directa, reconèixer el dret d’autodeterminació a les minories internes d’un estat no és una pràctica habitual per raons òbvies, però molts estats a l’hora d’explicar perquè són independents basen la seva existència en la invocació legal al dret d’autodeterminació mateix. En total ara hi ha trenta-vuit estats que a la constitució vigent reconeixen l’existència del dret d’autodeterminació: Alemanya, Angola, el Bangladeix, Bolívia (que explícitament l’atorga a les nacions índies del país), el Brasil, Cap Verd (que s’obliga constitucionalment a donar suport als pobles que lluiten per l’autodeterminació), Catar, Colòmbia, Croàcia, Cuba, República Dominicana, l’Equador (que reconeix l’autodeterminació per als pobles indígenes), Eslovàquia, Eslovènia, Estònia (que reconeix les minories nacionals), Etiòpia (que reconeix el dret a la secessió de les nacions que l’integren), França (que reconeix el dret d’autodeterminació als territoris d’ultramar), Guinea Bissau (que reconeix el dret de tots els pobles de l’autodeterminació i s’obliga a donar-los suport), Hondures, Hongria (que reconeix els drets de les minories), l’Iran, Kossove, Letònia, Mèxic (que reconeix el dret d’autodeterminació de les minories), Montenegro, Nicaragua (que reconeix el dret de les minories del país d’autodeterminar-se), el Paraguai, les Filipines, Portugal (que reconeix a la constitució el dret de la independència de tots els pobles), Rússia (que reconeix l’autodeterminació de les nacions que en formen part), Sèrbia, Sud-àfrica (que reconeix el dret d’autodeterminació de qualsevol comunitat que comparteixi una herència comuna cultural i lingüística, dins una entitat territorial) el Sudan (que reconeix a la constitució encara el dret del Sudan del Sud d’autodeterminar-se), Surinam, Timor Oriental, Turcmenistan, Ucraïna, Veneçuela…

7.3.4.11.6. Espanya reconeix a Catalunya aquest dret fonamental d’autodeterminació…?

El fet que España no reconegui, als catalans, e dret d’autodeterminació com a poble, no és com s’ha dit tantes vegades un problema de manca de cultura democràtica -que ho és-, sinó més aviat es tracta d’una qüestió de caràcter conceptual. Una qüestió de lèxic.

És del tot cert que l’article 2 de la Constitució espanyola diu:

La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, …

Ara bé, si realment es volia encabir al poble català dins d’Espanya i considerar als catalans com a espanyols, potser haurien d’haver estat els redactors de la qual més curosos en la seva redacció del posterior article 10.2. Al seu contingut ja hi arribarem. Repassem primer què diu respecte al dret d’autodeterminació la legislació internacional i anem a veure com ho entoma la “Constitución espanyola”.

El 26 de juny de 1945 a San Francisco, en acabar la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Organització Internacional, es va signar La Carta de les Nacions Unides, que va entrar en vigor el 24 d’octubre del mateix any. En el seu Capítol I, article 1.2 diu:

“Fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte al principi d’igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles, i prendre les mesures adients per enfortir la pau universal”.

Posteriorment, ja a les acaballes de l’any 1966, concretament el 16 de desembre, dins del si de l’Assemblea General de les Nacions Unides, van ser adoptats dos tractats internacionals sobre els drets humans:

Tot i que no van entrar en vigor fins al 1976 i amb pocs mesos de diferència, en la seva Part I, article 1, ambdós són coincidents en la redacció donada i comencen dient:

“Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”.

Entremig, el 10 de desembre de 1948, va ser adoptada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la seva resolució 217 A (III), la: 

Declaració Universal de Drets Humans,

que amb la seva trentena d’articles enumera tots i cadascun d’aquells drets considerats bàsics i que “s’haurien d’aplicar”, sense excepció, a tota persona pel sol fet d’haver nascut ésser humà. 

Per molt que us sembli estrany amb tot el que està passant amb el dret a decidir dels catalans, Espanya n’és membre des del 1955. Com a tal, a 28 de setembre del 1976, va ratificar l’esmentat Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificació que es troba publicada al BOE núm. 103, de 30 d’Abril de 1977 signada per, el llavors ja Rei, Juan Carlos I i referendada pel també llavors Ministre d’Assumptes Exteriors Marcelino Oreja.

Dos anys més tard de l’esmentada ratificació i un del de la seva publicació, el 29 de desembre de 1978, entrà en vigor la “Sacrosanta Constitución Española” i on es troba, en el seu article 10.2 del Títol I, els drets i deures fonamentals, la següent redacció:

Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España”.

Vet aquí el que arriba a dir l’article 10.2 al que ens hem referit al començament. A què ve tanta discrepància, doncs, si de fet Espanya reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles…? Molt important: el problema rau en què no s’acaba de tenir clar quin és el concepte “poble”. Dit això, busquem la versió online del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i cerquem l’entrada “poble”, obtindrem això:

poble 
1 m. [LC] [AD] [AN] Conjunt dels habitants d’un territori, d’un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament. El poble català. El poble francès
m. [LC] Conjunt dels habitants d’una ciutat, d’una vila, etc. Tot el poble ha participat en l’organització de la festa.
 [LC] [RE] el poble cristià El conjunt dels cristians.
 [RE] el poble sant El poble elegit de Déu, els jueus.
m. [LC] [AD] Població petita, especialment que no és ciutat ni vila. El poble de Gisclareny. És un poble de mala mort.
m. [LC] [AN] Conjunt de ciutadans que constitueixen les classes socials no dominants. Gent del pobleLa revolta del poble contra el poder de la burgesia.
 [LC] [HIH] baix poble [o poble menut] El grup més baix en l’estratificació social.

I què diu el  “Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española” Què hi trobarem? Això:

pueblo 
Del lat. popŭlus.
1. m. Ciudad o villa.
2. m. Población de menor categoría.
3. m. Conjunto de personas de un lugar, región o país.
4. m. Gente común y humilde de una población.
5. m. País con gobierno independiente.

Deixant a banda que el diccionari de la llengua catalana resta més elaborat que el de la llengua espanyola, pel que fa a la definició, hi ha una subtil diferència entre la primera accepció catalana i la cinquena de l’espanyola. I que si l’ordre s’ha d’entendre com a prioritat en els conceptes, el d’ells i el nostre és gairebé invers? I que mentre nosaltres diem: “Població petita, especialment que no és ciutat ni vila”, ells en la seva primera accepció són taxatius: Ciudad o villa”? Potser si la Villa de Madrid demana el dret d’autodeterminació, els el concedeixen. Ironia…?

No consta l’existència de cap Real Acadèmia de l’Anglès. Potser per això és un idioma dinàmic, de canvis constants i evolució natural que està contínuament desenvolupant-se i pot arribar a considerar-se més flexible que d’altres. Per tant, ens haurem d’acabar preguntant quin sentit tenia “peoples”, al 1945 i al 1966, per als redactors dels dos texts internacionals. Què creieu? Només un problema nominalista i conceptual, de lèxic simplement…? 

Tot i això, en honor a la veritat cal concretar que aquest dret d’autodeterminació es refereix a la descolonització dels pobles i, per això mateix, cal llegir amb molta atenció el context global de tot plegat, la qual cosa és possible clicant tot aquest paràgraf.

Finalment, i per tal de copsar en quina mesura Catalunya pot plantejar la seva autodeterminació i constituir-se en una República, com a una entitat jurídica, ens cal fixar-nos en alguns conceptes que històricament han evolucionat i, per tant, des d’aquesta perspectiva, se’ns obre tota una problemàtica que pot ser considerada des de diferents angles de visió i, per tant, susceptibles d’opinió i de discusió com es pot llegir i estudiar clicant les paraules següents:

PAÍS

NACIÓ

ESTAT

7.3.4.11.7. Sentencia del Tribunal constitucional espanyol de 25 de març de 2014 sobre la «Sobirania catalana», el «Dret a decidir» i altres qüestions

«EN ATENCION A TODO LO EXPUESTO el Tribunal Constitucional, POR LA AUTORIDAD QUE LE CONFIERE LA CONSTITUCIÓN DE LA NACIÓN ESPAÑOLA, ha decidido estimar parcialmente la impugnación de disposiciones autonómicas (Título V LOTC) promovida por el Abogado del Estado, en representación del Gobierno, contra la Resolución 5/X del Parlamento de Cataluña, por la que se aprueba la “Declaración de soberanía y del derecho a decidir del pueblo de Cataluña” y, en consecuencia:

1º Se declara inconstitucional y nulo el denominado principio primero titulado “Soberanía” de la Declaración aprobada por la Resolución 5/X del Parlamento de Cataluña.

2º Se declara que las referencias al “derecho a decidir de los ciudadanos de Cataluña” contenidas en el título, parte inicial, y en los principios segundo, tercero, séptimo y noveno, párrafo segundo, de la Declaración aprobada por la Resolución 5/X del Parlamento de Cataluña no son inconstitucionales si se interpretan en el sentido que se expone en los FFJJ 3 y 4 de esta Sentencia.

3º Se desestima la impugnación en todo lo demás. Publíquese esta Sentencia en el “Boletín Oficial del Estado”. Dada en Madrid, a veinticinco de marzo de dos mil catorce».

Pel que fa al punt 2n de la Sentència del 25 de març de 2014 és perfectament aclaridor el treball de Joan Ridao Martín en què s’exposa l’abast de l’esmentat text constitucional quan diu que “…no son inconstitucionales las referencias al derecho a decidir de los ciudadanos de Cataluña”, sempre i quan s’interpretin en el sentit que s’exposa en els FFJJ 3 i 4 de l’esmentada Sentencia.

 

lleifeferendum

7.4. EL DRET QUE TÉ EL GOVERNANT PER EXIGIR OBEDIÈNCIA, RAU EN QUÈ LES ORDRES SIGUIN RAONABLES

dialogo

7.4.1. Diàleg i pacte polítics versus la desobediència i l’actuació jurídica i policial…

Totes i moltes més preguntes es podrien formular i crec que l’exposició d’aquest contingut interpel·lació pot resultar prou apte i ben adient per a la proposta d’una bona posada en comú, suficient per aclarir conceptes, rebre informació d’uns i altres, exercir el diàleg i el pacte polítics per arribar a conclusions pertinents cap al màxim nivell d’objectivitat tot i que -a causa de la condició humana- amb molta freqüència aquella es veurà aiguabarrejada amb algunes ombres de subjectivitat. Només resta, per la part que em correspon, pronunciar-me sobre el que penso i sento personalment, la qual cosa exposo a continuació.

problemes

7.4.2. Uns problemes d’envergadura: històrics, socials, culturals, econòmics i polítics…

Per tant, a títol d’aclariment sobre el tractament que Catalunya ha rebut en dècades de l’Estat espanyol i l’arribada del “procés independentista”, vet aquí segons el meu parer, quines en són les causes, convertides en problema, que l’han despertat. Es tracta, doncs, de:

  • Un problema «històric» no resolt. Pensi’s en el concepte constitucional de Catalunya, exclosa com a nació sobirana, i relegada a un altre concepte regional de nacionalitat autonómica.
  • Un problema «social». Atengui’s al sentiment de pertinença a la terra d’aquest poble i a la voluntat majoritària de gent que se li nega el dret de poder decidir el seu futur.
  • Un problema «cultural». Ressegueixi’s tots i cadascun dels atemptats haguts en contra de la pròpia llengua al llarg del pas del temps.
  • Un problema «econòmic». Estudiï’s el diferencial d’escanyament hagut entre l’aportació econòmica de Catalunya a l’Estat espanyol i el que es retorna a la nostra terra a través dels pressupostos generals.
  • Un problema «polític». Consideri’s les estratègies jurídiques que desvirtuen les pròpies estructures de l’Estat espanyol i posen en evidència el propi sistema en contra de buscar políticament, solucions a través del diàleg i el pacte.

petit princep1

 

7.4.3. Un conte de Saint Exupery en el “Petit príncep”…

… El petit príncep va arribar a un planeta on sols hi havia un rei. Era un rei absolut i universal, perquè regnanava a tot arreu, no sols al seu planeta, sinó també als planetes veïns i als estels. Com que el petit príncep tenia ganes de veure una posta de sol, li va demanar al rei que n’ordenés una, però aquest li contestà:

 “Si jo manava a un general de volar d’una flor a l’altra, com si fos una papallona, o d’escriure una tragèdia, o de convertir-se en un ocell, i el general no complia l’ordre rebuda, qui estaria equivocat, ell o jo…?”

– “Vós”, digué amb fermesa el petit príncep.

– “Exacte. Cal exigir de cadascú el que hom por donar -observà el rei-. L’autoritat reposa primer de tot en la raó. Si manés al teu poble de tirar-se al mar, aquest farà la revolució. Però jo tinc el dret d’exigir l’obediència perquè les meves ordres són raonables”.

eremsomserem

7.5. ÉREM, SOM I SEREM

llei

7.5.1. Ni al marge de la llei, ni el caprici d’obturar-la…

Doncs això. I per transposició, hem de convenir que el dret i l’obligació d’obeir les lleis, rau en què aquestes siguin justes. I en el cas que no ho siguin, o bé cal derogar-les i substituir-les per d’altres justes i adaptades a les demandes elementals de la gent (en el ben entès que el poder legislatiu, elegit pel poble, actuï amb honestedat i respecte tot realitzant una auscultació profunda de les necessitats populars i l’estudi científic de mantes qüestions, o bé si s’ajorna massa el canvi, es pot produir una situació de desobediència generalitzada, com la que tenim actualment entrelligat per a la consecució d’uns objectius finalistes emparats pels dels drets humans.

joc7.5.2. El joc de “parar i amagar”…

De tota manera, quan tot està per decidir i el joc de “parar i amagar” es debat entre un espionatge persistent i implacable amb la conculcació ferotge de drets fonamentals per part de l’Estat central, la Generalitat de Catalunya -en l’intent de superar les moltes emergències que la situació anormal imposa- segueix dempeus amb la voluntat fèrria de facilitar el futur del catalans mitjançant la preparació de la contesa electoral prevista per al dia 1-O de 2017. Malauradament aquest esdeveniment forjat per una bona part de les capes transversals del poble català -decisiu, exultat i esperançador per a molts- hauria d’haver estat amanyagat políticament mitjançant el diàleg i el pacte, en lloc de la utilització perversa al recurs jurídic i coercitiu. Per això, resulta molt encertat concloure que qui “sembra la rebel·lia, l’altre recull la llibertat”.

urna

8. ARRIBATS A L’1-O DE 2017, JA SOM AL DIA DESPRÉS…SED, “TIMEO DANAOS ET DONA FERENTES”…

(La traducció d’aquest verset de l’Eneida la trobareu al final)

xarxaL’esdeveniment de l’1-O de 2017 s’ha desbordat i guanya terreny la poderosa xarxa digital enfront dels dèbils filats analògics, en un món en què la celeritat del temps ofega fàcilment les fotos groguenques dels àlbums de cartró per donar pas a totes les noves imatges reverberants de les pantalles dels mitjans de comunicació actuals.

viesNo sóc capaç de predir el termini cap a una estabilitat pròspera i en pau de tots nosaltres, així com quin rumb prendrà de cara el futur tot plegat. Més aviat intueixo que viurem durant prou de temps un aiguabarreig de situacions, sentiments, contextos, posicions, circumstàncies, actituds i condicions molt diverses. Personalment visc inquiet en un estat de shock amb sentiments ambivalents: 

(1) Molt trist degut a l’atac indiscriminat i fora de tota mida per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ordenat per l’Estat espanyol, així com també per la distorsió i manipulació d’abundants mitjans de comunicació espanyols sobre els fets en faltar a la veritat, així com també la ceguesa malestruga del Govern de l’Estat espanyol amb les seves visions voluntàriament desenfocades i els seus comentaris perversament tergiversats.

(2) La satisfacció immensa d’haver pogut aguantar dampeus vàries hores per emetre el vot, facilitant així la possibilitat de crear un nou Estat republicà per conviure en pau amb tothom, amb prou dignitat i amb recursos econòmics suficients per a una socialització equilibrada i justa. De moment, el que sí observo és que s’ha produït una ferida insondable entre l’Estat espanyol i una molt considerable part del poble català que costarà molt de restablir.

veritatL’altre dia comentava una cita de Sant Pau -“la veritat us farà lliures”- per embolcallar-me en l’esperança que aquells universals estudiats a la filosofia aristotèlica, com en són “la veritat” (verum) i el “bé” (bonum), tard o d’hora, sempre triomfen. I escric això perquè, si hi ha una actitud que em produeix un rebuig absolut i un desassossec anguniós, és la falta d’ètica que observo en alguns mitjans de comunicació, sigui de forma intencionada o, fins i tot, degut a una falta de greu professionalitat en no focalitzar adientment i no procurar-se una informació veraç i objectiva dels esdeveniments, tot manipulant i distorsionant els missatges en clara prevaricació contra la pròpia veritat i manca deontològica. Porto aquí -en relació als esdeveniments del dia 1-Octubre de 2017- el record, per a una lectura pausada, d’unes planes de la “España invertebrada” quan Ortega y Gasset relata la pèrdua de les colònies espanyoles arreu, a Ultramar i a l’Orient, així com un minúscul text, extret d’una carta que el filòsof Miguel d’Unamuno escriu a l’escriptor literari Azorín (José Martínez Ruiz) a l’any 1907 i que li’n diu abruptament: «Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)». Tot i que personalment aquest llenguatge formal no és del meu estil, tanmateix el trobo prou escaient i ajustat en el seu contingut després de 110 anys d’interval temporal.

I aquí deixo el text, tot esperant que en sigui profecia…

cavallFa uns dies vaig rebre una fotografia, de les moltes que n’he rebut aquests dies, en què el cavall de Troia, un regal explosiu dels Dànaos (diguem-ne, dels grecs de l’antiga Eneida) situat en una de les places de la nostra terra. Ràpidament vaig construir la metàfora evident. Al port de les aigües de Barcelona, ancorat el simpàtic ocellet Piolin, i a Tarragona altres vaixells, també i a les seves entranyes, hi havia el regal d’una màquina de guerra coercitiva. Només que nosaltres la sabíem, tot i que no ens la creiem, a diferència dels pobres troians que, quan la llança (“stetit illa tremens”) va retrunyir endinsada en el ventre del cavall, aquests no van saber veure el perill que l’enginyer mitològic, Calcas n’era el seu nom, va dissenyar. De poc van servir les advertències de Laocoonte quan cridava (“Equo ne credite, Teucri, quidquid id est, timeo danaos et dona ferentes”) als troians que no es refiessin del cavall perquè, fos el que fos, calia témer als grecs encara que, aparentment, els fessin regals.

incertesaI amb això n’hi ha prou. Des del que ha passat aquest 1-O del 2017, amb una votació d’autodeterminació gegantina per a alguns o de mobilització colossal per a uns altres, el que ha de venir s’amaga encara en la incertesa de ves a saber què o de possibles acords dialogats o pactes que avui resten a l’aire, emboirats i densos. Tanmateix, passi el que passi, tinc clar que “equo ne credite, Teucri, quidquid id est, timeo danaos et dona ferentes”. I qui ho pugui entendre, sortós en serà…!

thumb_IMG_2685_1024

2017-09-11 06.55.40
gandhi2017-09-16 18.48.47gandhi1images2017-09-11 19.15.44

2017-09-15 17.36.50