ADÉU A LES AULES EN LA CLOENDA D’UN FINAL D’ETAPA D’UN GRUP D’ADOLESCENTS

Destacado

Junio 23, 2007

ADÉU A LES AULES EN LA CLOENDA D’UN FINAL D’ETAPA D’UN GRUP D’ADOLESCENTS

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 8:33 am
0. PRELIMINARS
Foto2comiatk.jpg Qui escriu aquestes lletres, professor que n’ha sigut durant molts anys, tingué la satisfacció i l’honor de pronunciar un discurset de cloenda a uns alumnes de setze anys que, en un moment determinat d’aquesta història que ara s’explicarà, finalitzaven els estudis de l’ESO a una escola -ignasiana i ben catalana- que els jesuïtes disposen en titularitat a Barcelona, al barri del Clot -en el districte de Sant Martí-, l’Escola Tècnica Professional del Clot (ETPC),  dita avui “Jesuïtes El Clot”. I ho féu a punt de concloure, a causa de la jubilació laboral, el seu servei al món de l’educació, superats en escreix la quarantena d’anys d’exercici professional i vocacional. I, atenent que l’ocasió bé s’ho valia, amb més o menys encert, vet aquí que l’objecte principal d’aquest escrit en resulta de ser el contingut del discurs, tot i que no privat de forma perquè la lectura dels fons resulti més còmoda i atractiva, menys pesada i planera per als lectors que el ressegueixin… inscripcio.jpg Una munió de sentències llatines -la majoria de les quals extretes d’algunes inscripcions que mostren els rellotges de sol- dansen per la meva memòria en el precís moment d’atalaiar l’estació d’arribada, després de molts anys d’exercici professional en el món de l’educació, per entre diverses escoles de Catalunya -Reus, Arbós del Penedès, Sentmenat i Barcelona principalment i, de forma tot i que més circumstancial, però no menys densa-, en algunes de les de Madrid capital i rodalies -com  El Plantío- i d’Osca ciutat. Aquesta aturada laboral és l’indicador o creu de terme d’una etapa vital que marca l’inexorable pas del temps, pautat i compassat, i que la recreació d’uns adagis fan més que entenedora:

  rellotge01.jpg   “Carpe diem”, dues paraules que, amb un to llunyà de la disbauxa amb què a voltes s’utilitzen, amb serenor i discreció aconsellen més aviat el bon aprofitament del temps actual i el gaudi festiu del moment present.

  rellotgesol02.jpg   – “Ars longa, vita brevis”, sentència que mostra el contrast de la brevetat de la vida, en una clara al·lusió a la persistència temporal de l’art.

   rellotgecampanar.jpg– “Festina lente”, expressió aparentment contradictòria que, en voler-te donar molta pressa, et reclama que vagis ben a poc a poc.  

  rellotgesol01.jpg – “Lentiores tristibus, laetissimus velocissimae discurrunt”, construcció llatina relacionada amb el pas de les hores que passen, massa lentes per als pesimistes i entristits, però molt ràpides per als qui són prou feliços i s’ho passen bé.   

  rsol.jpg – “Sed fugit irreparabile tempus”, afirmació exacta que deixa entrellucar com el temps s’escorre de forma irreverssible.

   rsol2.jpg– “Tempus est quaedam pars aeternitatis”, una llegenda que pretén optimitzar la vida present a l’inquibir-la -si és que n’és posible- dins d’una part de l’eternitat.

  rsol5.jpg – “Tempus omnia fert, sed et aufert omnia tempus”, un magnífic contrast literari que descriu de quina manera tot allò que el temps ofereix, també s’ho emporta.

  rsol3.jpg – “Quantum haec umbra progreditur, tantum vita tua minuitur” proposició ben trobada i que relaciona el moviment de les hores de sol amb la vida que s’escapça mentrestant l’ombra avança.

 campanar02.jpg  Cada dita clàssica porta la seva bona càrrega de saviesa respecte de la caducitat de les coses i el tic-tac que marca cada expressió ens ofereix un bon motiu de reflexió sobre la importància d’adicionar contingut a les nostres coses per deslliurar-les d’aquella superficialitat que no permet aprofundir-les. Per tant, declino, de tota manera, l’incorporar cap màxima més. No obstant, porto a la llum un proverbi universal, inscrit en un estoig escolar de fusta clara i vernissada, amb acolorides flors alpines i tiroleses, que em va acompanyar durant tots els anys de la meva pre-adolescència i posteriors, estri preuat que la meva mare em va regalar a la tornada d’un viatge de la seva Austria natal, i que resava així:      

  estudivida01.jpg– “Nitch für die sonderrn, das leben lernern wir”, en el sentit quasi literal que no s’ha d’aprendre per a l’escola, sinó que l’aprofitament del temps escolar ha de ser per a la vida del dia de demà.

 campanar02.jpg Un bon obsequi que ha servit per a la recordança de temps pretèrits, un pràctic i dinàmic estímul per a l’aplicació personal del seu contingut i una preciosa regla pedagògica que he intentat espargir-la i infondre-la als meus alumnes durant tot l’interval dels molts anys de docència. En definitiva, tot un programa de vida que he practicat com a sistema -evidentment amb la humilitat de l’aiguabarreig de clars i obscurs-, però amb la vocació ferma d’amarar-lo amb altres potents línies de força, nascudes d’institucions centenàries, on hi he conviscut i treballat -les arrels obliguen- i que, en contagiar-me la seva manera de pensar i de procedir, m’han ajudat a capir allò que resta fonamental educativament per no perdre el rumb de la responsabilitat social confiada com a educador i ensenyant:

salesians01.jpg Quant a la Congregació salesiana -Institució fundada per Joan Bosco a Turín (Itàlia)- el “Da mihi animas, cetera tolle”, expressió amb clara referència a donar prioritat a la persona humana per damunt de qualsevol altra consideració… 

  jesuites01.jpg – Pel que fa a la Companyia de Jesús -Orde fundada per Ignasi de Loiola- el “Ad maiorem Dei gloriam…”, divisa on hi mena implícitament tot allò que concerneix al servei i a l’estimació cap als altres… 

 inal03.jpg  Quan cada any, ensems que s’apaga la lluminària d’un curs acadèmic, reneix l’esplendorós solstici d’estiu i les nits del mes de juny s’il·luminen intermitentment amb les guspires d’artifici dels focs de Sant Joan i de Sant Pere. Són dies festius per als nois i noies que, havent acabat els seus estudis preceptius, deixen buides les escoles i estrenen una nova temporada amb la benvinguda d’unes vacances ben arribades – potser de durada massa llarga- tot i ben merescuda.

 final02.jpg  Any rera any, el curs escolar marca fites importants als nostres estudiants.    Hi ha hagut  temps per assimilar conceptes, dominar procediments i esmerçar-se en actitud positives. L’avaluació contínua i les proves puntuals han estat el termòmetre que ha anat valorant l’evolució d’un naixement gestat durant nou mesos. Res es dóna per perdut i tot pren volada quan, amb l’esforç tensat i una dedicació a tota prova, cadascun dels estudiants ha dibuixat el seu rendiment i ha contribuït -amb el seu bon fer-, a la seva creixença i maduració. De fet, però, l’art d’aprendre a saber estar i conviure és, entre totes les assignatures, la que esdevé més principal i en la qual convé excel·lir al llarg de la vida.

 discurs01.jpg  El meu adéu a les aules ha coincidit, doncs, amb la cloenda d’un final d’etapa d’un grup d’adolescents. Al juny de 2007, i a la sala d’actes de l’esmentada escola, vaig tenir el goig de traslladar en paraules gran part de l’aiguabarreig dels meus sentiments i pensaments i conformar un discurs, que tot prenent com a fil conductor el traqueteig d’un tren, no només mostra el visionat del paisatge de la meva trajectòria professional sinó que, en superar els ponts, els túnels i els desnivells, atalaiava el paisanatge de les noves generacions, els seus reptes i desitjos, les esperances i utopies. Vet aquí, doncs, unes paraules en la cloenda de la desena promoció de l’ESO de l’ETPClot:     

EN LA CLOENDA DE LA DESENA PROMOCIÓ DE L’ESO DE L’ESCOLA TÈCNICA PROFESSIONAL DEL CLOT

                                                          1. INTRODUCCIÓ
mon02.jpgpaisatge08.jpgtren joguina.jpgfinestra06.jpgpaisatge07.jpg

 

 

 

trenjoguina05.jpg Conec molt bé, perquè m’ho heu ensenyat, els vostres entreteniments amb jocs electrònics i programes informàtics. És el que ara es porta i és correcte, sempre que sigui per bé i no se n’abusi. Dic això perquè jo, quan era petit, una de les primeres troballes que més em fascinaren foren els trens i, per cert, encara em dura aquest delit. Per tant, no us ha de sorprendre que en relligar tot allò que us vull manifestar avui ho faci amb un recurs d’estil o literari, emprant la imatge del ferrocarril i des de la finestra d’un vagó, on després d’un viatge meravellós amb tots vosaltres -partint només de l’estació del començament de l’ESO a setembre de 2003 a l’andana d’arribada d’aquest 20 de juny de 2007-, pugui expressar-vos el gaudi i l’agraïment, en nom del professorat, aquesta excursió comuna, entre esforçada i extraordinària, en què entre tots junts ens ha estat donat de poder contemplar el paisatge (el context de la nostra petita, però gran història, l’escenari del món i de la natura…) i el paisanatge (el tarannà de les persones que han viscut entre nosaltres en l’escenari del paisatge) durant aquests quatre cursos ja ben assolits.

  jubilació03.jpg Qui havia de dir-nos, a nosaltres professors -els que ja som a la llinda de la jubilació i els altres que tot just comencen, o bé aquells que porten més anys en la noble tasca d’educar- que la nova orientació de l’ensenyament obligatori, proposada per la LOGSE –i que aquí a l’escola començà a aplicar-se al curs 1994-1995- ens reuniria un dia en l’aventura d’un viatge que vàrem començar en la moderna estació de l’ESO i en el tren d’un edifici construït expressament i de soca-rell’edifici Biscaia- per arribar feliçment avui a un final de trajecte amb canvi de màquina i de vagons!

                                                      2. EL PAISATGE

(el context de la nostra petita, però gran història, l’escenari del món i de la natura…)

 

paisates11.jpgfinestra05.jpgvapor02.jpgvia09.jpgestacionpintores05.jpgtren11.jpgjardi03.jpgave11.jpgpaisatge09.jpgvapor03.jpg

ave17.jpgtunel.jpgatardecer03.jpgtren20.jpgestacio04.jpg

 finestra03.jpg Al llarg d’aquests quatre anys hem pogut entrellucar, des de la finestra dels nostres ulls -o des de la del tren en què hem estat fent aquest recorregut- un paisatge ben variat d’on només hi destaco alguns dels esdeveniments més significatius:

  internacional03.png   Sobre successos de política internacional:

 

Recordareu…

 

–     El ressò del “no a la guerra” en referència a la tragèdia de l’IRAQ.

–     Els diferents referèndums nacionals per a l’aprovació de la Constitució europea, encara no aconseguida.

–     Les eleccions presidencials als EEUU.

–     L’atac terrorista islamista en el centre de Londres, un 7 de juliol de 2005.

–     L’anunci de la fi d’activitats terroristes per part de l’IRA.

–     La pujada al poder d’una primera dona, a Alemanya.

–     La majoria absoluta obtinguda per HAMAS en les eleccions palestines.

–     El conflicte actual, ben a prop nostre, del LÍBAN i PALESTINA, a la franja de GAZA.

   nacional01.jpg En referència a esdeveniments de política nacional:

 

Rememorem…

 

–     L’arribada d’immigrants a les costes espanyoles.

–     La mort de 192 persones l’11-M (març) a Madrid i rodalies el 2004 en un atemptat terrorista de gran escala i el judici, gairebé finalitzat, que dictarà sentència propera.

–     El triomf del Partit socialista que guanyà les eleccions generals el 2004 i el replegament / tornada significativa de les tropes espanyoles des de l’IRAQ.

–     L’anunci d’ETA d’un alto al foc permanent, a través del diari “Gara” el 22 de març de 2006, els fràgils diàlegs entre el govern i la banda terrorista i el final malaurat de la treva.

  catalana04.jpg Quant a moments importants de la política catalana:

 

Fem memòria de…

–     Les eleccions catalanes del 2003 amb la constitució d’un govern tripartit.

–     L’aprovació del nou Estatut de Catalunya a l’octubre de 2005, i el posterior referèndum del poble català, el 18 de juny de 2006.

–     Una nova reedició del govern tripartit al 2006.

–     I fa poques setmanes, les eleccions municipals.

   02.jpg– En relació a personatges històrics:

 

Una referència / recordatori a…

 

–     La captura de SADAM HUSEIN.

–     El traspàs de YASER ARAFAT.

–     La malaltia  i la mort del Papa JOAN PAU II.

–     L’elecció del Cardenal Ratzinger com a Papa amb el nom de BENET XVI.

–     La desaparició de dictadors com PINOCHET i SADAM HUSEIN.

       internacional04.jpg Sobre fets i successos de societat:

 

Cal que hi ressaltem…

–     El matrimoni dels possibles futurs Reis d’Espanya i la seva descendència, dues filles princeses avui, incògnites de cara a l’esdevenidor…

–     L’entrada en vigor de la Llei Antitabac i la del Carnet de conduir per punts, així com la Llei de la Dependència i la LOE, la nova llei d’educació.

–     La sisena aventura del mag més conegut de la història: el nou film de Harry Potter, per citar un element del setè art.

  d incendi.jpg – Pel que es refereix a desastres naturals:

 

Una mirada d’esglai cap a…

 

–     L’Oceà Índic i terres costaneres arrasades per un TSUNAMI devastador.

–     La gran tragèdia del KATRINA als EEUU.

–     Les moltes -grans i petites catàstrofes- de cada dia, sense poder obviar l’esfondrament del túnel de Carmel a BCN.

  esports01.jpg Des de l’activitat esportiva:

 

Deixem a banda els disgustos i consignem les satisfaccions…

 

–     Les Olimpíades d’Atenes a l’any 2004.

–     La victòria d’Espanya en el Mundial de Boleivol al febrer de 2005 i de Basquetvol al setembre de 2006.

–     Després de cinc anys, el Barça guanya la Lliga al maig de 2005 i es proclama campió d’Europa el 2006.

   etpclot01.jpgDe la vida escolar:

 

Tantes i mantes activitats en el tarannà del dia a dia han conformat la vostra petita però gran història de quatre anys…

–     Recessos, campanyes, sortides culturals, notícies, anades i vingudes, jocs, entremaliadures, reunions, teatre, Pans&Cate, crèdits comuns, temps de fe, papers i bolígrafs, crèdits variables i de síntesi, una ullada al web de l’escola, exposicions, el compromís de consultar a la GIC, temps de pensar i pregar, concursos, classes divertides, lectura i consulta a la biblioteca, de tant en tant una estona a la infermeria, classes més aburrides, cinema i fe, guixos i guixots, rialles, jocs florals, visionats, xarrades, exàmens, certàmens literaris, informacions, la revista Claver, treballs, passadissos, discussions i diàlegs, punts de trobada i de divergència, tutories grupals i personalitzades, temps de pati i gresca, amuntegaments, estudi, viatges d’intercanvi, temps de lleure i d’anar ofegats…

–     Cares noves, professors que se’n van, altres que arriben, preocupació per netejar l’escola i donar-li’n un aire més modern, canvi de tutors, remodelació de l’edifici central i una bona capa de pintura a la seva façana, alguna visita al gabinet psicopedagògic i d’orientació, professors, noves aules per a l’Educació Infantil, instal·lació d’un tercer ascensor…, i el pas del temps que se’ns emporta al P. Lluís Armengol, el nomenament de la Sra. Gemma Garcia com a directora de l’etapa, el comiat del P. Enric Puig que se’n va de l’escola per comprometre’s en un nou servei com a Secretari general de la Fundació de les Escoles Cristianes de Catalunya…, i el Sr. Josep Fatjó que agafa la torxa i seguix conduint l’escola des de la direcció general. 

 

                                                     3. EL PAISANATGE

(les persones que han viscut entre nosaltres en l’escenari del paisatge)

 

Ave01.jpggrupshumans13.jpgtunelsortida.jpgestacio12.jpgtrenblau04.jpggrupshumans11.jpgvapor26.jpggrups humans.jpgvia03.jpggrup.jpg

tren23.jpgestacio02.jpgvapor21.jpgfinestratren01.jpgave20.jpg

grupshumans09.jpg Tanmateix, des d’un viatge en tren no només és contempla el paisatge, el context o l’escenari, sinó que l’aventura de recórrer món propicia de conèixer el paisanatge, les persones i la relació i l’intercanvi entre les quals. I per això que, des d’aquesta vessant, també n’hem de parlar. Posem-nos-hi, doncs:

 

El retrobar-nos ara i aquí tots els qui hem intentat crear una comunitat educativa, compartint amb vosaltres hores i hores al vostre costat dins d’aquest recorregut en tren, podeu ben creure que sempre heu estat el centre gravitatori de la nostra dedicació i de la nostra esperança. Per això, permeteu-nos gaudir també a nosaltres -els professors- d’aquesta jornada festiva en un homenatge a tots vosaltres.

 

Durant cada jornada, com en un calidoscopi acolorit i il·limitat, entre dies de sol i de núvols… mentrestant el tren en marxa ha anat devorant les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys i ha deixat pintat l’aire, amb la seva fumera, esteles variades… tots nosaltres, els professors:

 

   cap estacio01.jpg – Hem sigut molt conscients, testimonis de situacions diverses i prou delicades, així com també de moments satisfactoris i gratificants. Però també de perills que han exigit tocs d’atenció i d’haver de prémer el xiulet intermitent i advertidor per redreçar actituds susceptibles de rectificació i de tornar a començar…

 

tunel02.jpg   – Amb vosaltres hem viscut la preocupació del túnel de les vostres dificultats per treure-us de  la foscor i portar-vos novament a la llum…

 

 pont03.jpg  – I hem passat per ponts d’enginyeria, segurs i ben travats, amb la satisfacció de l’acompliment de molts èxits escolars i personals…

 

  Foto0008_1.jpg – Hem percebut, igualment, el ventijol fresc i acaranador de la intimitat de vivències molt variades, sorgides d’una tendra adolescència que ha anat madurant, així com també núvols amenaçadors…

 

  tren corba 04.jpg – Hem superat, amb sort, el balanceig del giravolt que ens ha portat la sorpresa de reptes assolits, però també a voltes, de descarrilaments inesperats…

 

vapor25.jpg   – I, com no, sempre present, amb nosaltres, el soroll compassat i constant del “quet’agafo-quet’agafo-quet’agafo-quet’agafo- quet’agafo-quet’agafo”, sotragueig dinàmic d’inquietuds latents i de desitjos a flor de pell, amb l’observació sempre atenta sobre la vostra creixença física i espiritual, acompanyant el dolor i l’amor, les vostres alegries i les vostres tristeses, el pas del temps de la vostra creixença i maduració…

 

 

                                                      4. L’AVALUACIÓ DEL VIATGE

 

avaluacio20.jpgavaluacio17.jpgavaluacio18.jpgavaluacio10.jpgavaluacio05.jpgavaluacio08.jpgavaluacio04.jpgavaluacio03.jpgavaluacio07.jpgavaluacio09.jpgavaluacio14.jpg

avaluacio12.jpgavaluacio16.jpgavaluacio06.jpgavaluacio18.jpg

 

avaluacio11.jpg Els professors i professores, que us hem avaluat tantes vegades, ens sotmetem també avui a la vostra consideració, en aquest final de viatge i, per això, us vull adreçar unes preguntes, la resposta de les quals ha de marcar el piu o grau d’encert o desencert de tota la nostra companyia amb vosaltres, de la nostra activitat “molt”, “poc”, “força” o “ben” feta -com a professionals de l’educació- en una escola centenària, amarada amb cinc segles d’experiència ignasiana que ha begut de la font d’on brolla l’Evangeli de Jesús en una cruïlla de carrers del barri del Clot, districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona: 

  adolescenty.jpg –     Hem entès el teu  món  adolescent?

 

acogida.jpg  –     T’has sentit acompanyat i acollit?

   llum.jpg  –     T’hem donat llum, seguretat i confiança?

   dubtes.jpg  –     T’hem ajudat a apaivagar les teves pors i els teus dubtes?

  respecte02.jpg –     T’hem respectat?

  semafor.jpg –     T’hem renyat quan convenia o hem passat de tu?

  comprensio01.jpg  –     T’has sentit comprès, considerat, atès?

  alegria02.jpg –     T’hem contagiat alegria?

 justicia02.jpg  –     T’hem tractat justament?

 ajudar a ser.jpg  –     T’hem ajudat a ser?

  futuro.jpg  –     T’hem encomanat confiança en el futur?

   exemples.jpg –     T’hem presentat models de vida, valors humans profundament cristians?

 exigencia1.jpg  –     T’hem exigit tot el que podies donar?

 possibilitats.jpg  –     T’hem desvetllat totes les teves possibilitats?

  llibertat.jpg –     T’hem ajudat a ser lliure i responsable?

  reglas juego.jpg  –     T’hem presentat  l’exigència, les regles de joc, el saber estar i conviure com un  estímul per a la teva vida social i de relació?

  misteri vida.jpg –     T’hem ajudat a explorar l’admirable misteri de la teva vida?

 consideracio.jpg–     T’hem donat exemple d’unitat, de pau, de coherència, de bondat?

   consideració02.jpg –     T’has sentit ben acompanyat en el procés de la teva maduració i creixença?

 solidaritat01.jpg  –     T’hem contagiat de solidaritat per ser feliç fent coses per als altres?

estimacio.jpg   –     I, com que entre totes les virtuts, la més gran és la de l’amor: t’ha arribat la nostra estimació?

 

 

5. CAP ALS CONSELLS FINALS QUE NOMÉS SÓN PROPOSTES…

 

consells10.jpgconsells07.jpgconsells08.jpgconsells011.jpgconsells09.jpggps4.jpggps7.jpggps6.jpg

gps5.jpggps3.jpggps1.jpggps2.jpggps10.jpggps9.jpggps8.jpg

 

consells02.jpg Fins al dia d’avui han canviat moltes coses: les antigues locomotores de vapor s’han metamorfosat en trens AVE molt veloços. Els vells vagons de fusta i de finestres estretes han donat pas a les comoditats de tous i elegants seients, amb música ambiental i amples finestrals per contemplar la natura (el paisatge) i la vida (el paisanatge). Potser abans, quan els trens anàvem més a poc a poc es podien veure més coses. Ara, amb això de l’AVE hi ha el perill d’anar a massa velocitat. I ja ho sabem: si tot corre tant, i tot va tant de pressa, podem caure en el perill de passar i de no veure quasi res: no veure el decorat del món, ni experimentar el caliu de les persones…

 

gps6.jpg Per tot això i per al nostre capteniment, agafem-nos la vida amb més assossec i calma i, d’aquesta manera, per poder obrir el cor a la pau, a la bondat, a la veritat i a la justícia. I si bé cal tenir sempre un ull ben viu per no despistar-nos i saber per on anem o què trepitgem, ens cal posar sempre amor / estimació en l’altre perquè la realitat no ens faci mal i les persones, els animals i les coses (la natura) ens entrin més suaument i amorosida i ens proporcionin l’equilibri necessari per acollir-les satisfactòriament.

 

Venint a l’escola aquests darrers dies amb el METRO, que és una forma d’anar també amb TREN, he pensat algunes coses per acabar aquest discurs.

 

–     Què els diré a aquests nois i noies perquè se n’emportin algun record d’aquesta jornada?

 

I pensant, pensant, vaig escriure -com vaig poder- (ja sabeu que el metropolità va molt ple a les primeres hores del matí) alguns consells –diguem-ne millor propostes- d’una persona ja entrada en anys. Són aquests:

 

 consells1.jpg  Heu de tenir confiança en vosaltres mateixos i en les vostres capacitats. La nostra societat se’ns ha tornat molt individualista, complexa i consumista i, malauradament, impera amb freqüència la llei del més fort o del més aprofitat. Per això, heu de saber defensar-vos de la mediocritat i de qui no porta bé la seva vida ciutadana. Però no amb violència, sinó amb el raonament i el coneixement de les lleis i els recursos que ens facilita l’Estat democràtic de dret.

 

 consells2.jpg  Cal que seguiu adquirint, en el decurs dels dies, una bona preparació intel·lectual i professional amb la capacitat oberta per aprendre constantment. Sobretot, aprendre la lliçó de la responsabilitat i de la bona ciutadania.

 

  consells5.jpg Però també és molt important no deixar de conrear la intel·ligència emocional. És a dir, aprendre a relacionar-se amb les persones iguals o diferents a nosaltres, sigui amb el companys o els no tan amics, amb els pares i el professorat, amb la gent coneguda i la que tenim més a prop, amb la parella que formeu, amb la gent de l’estudi o del treball, amb tots aquells que són amb nosaltres més a prop. Aquesta és una gran tasca a desenvolupar cada dia, tasca que s’aprèn escoltant, comprenent, estimant, empatitzant (posant-se en el lloc de l’altre), fent servir l’estratègia cabdal del diàleg.

 

  consells4.jpg Tot i que l’egoisme i la falsedat predominen en la nostra societat, el lluitar per aconseguir personalment una bona base de sinceritat, d’honestedat, d’altruisme, de justícia, de bondat i de formes elegants, pot ajudar molt a viure en pau amb un mateix i amb els altres.

 

 acogida.jpg  Si davant dels problemes que sorgeixen -diferents segons les èpoques- copsem avui que les actituds imperants són d’exclusió, de racisme, de predomini, de xenofòbia o de defensa, penso que el millor és equipar-se d’una bona dosi de tolerància, de respecte, de solidaritat, de comprensió i d’estimació sincera vers els qui més ho necessiten i, sobre tot, estar disposat a dedicar esforços, temps, energies, cor i intel·ligència per ajudar –des de les possibilitats grans o més minses de cadascú- vers aquells que més ho necessiten.

 

Finalment,

 

  consels6.jpg Si algú de vosaltres té la sort de tenir fe en el Déu dels nostres pares, manifestat en Jesús de Natzaret, aquesta gràcia de la fe, traduïda en obres eficaces i compromeses, pot ajudar a viure amb sentit la vida i “passar”, sense cremar-se, de les absurditats escampades i que es contemplen en aquest món, com en són el món de la droga, les malalties buscades, els assassinats, els robatoris, les infidelitats, el mal punyent, en general, la pròpia decadència i la mort, l’enigme més incomprensible de la vida.

 

 

6. CLOENDA

 

 

  atardecer04.jpg Que aquest viatge en tren que hem fet continuï i el seu pas per les diverses estacions de la vida ens condueixi sans i estalvis, cap als horitzons llunyans on puguem fer realitat els somnis de les nostres fantasies…

 

Tant de bo que tots ens hi comprometem! Fins sempre i a reveure. Una salutació i una abraçada de part de tots aquells i aquelles, que havent-los conegut com a professors i professores, s’honoren en donar-vos avui la mà de l’amistat i se senten joiosos d’haver pogut contribuir, frec a frec, a la vostra creixença i a la vostra felicitat.

 

Bon viatge i adéu siau!

 

Barcelona a 20 de juny de 2007

EN L’INICI PERSONAL DEL PLANETA BLOG’S

Destacado

Octubre 14, 2007

EN L’INICI PERSONAL DEL PLANETA BLOG’S

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 9:42 pm
                         EN COMENÇAR UNA PRIMERA ETAPA DE WEBLOG’s…
01internet.jpg   Arran de l’entrada a una nova situació vital, com n’ha estat la meva jubilació, una etapa daurada de la vida, els amics del servei informàtic de l’Escola Tècnica Professional del Clot em regalaren un domini d’Internet, pensat perquè mitjançant el qual pogués entretenir-me a donar curs als meus pensaments i sentiments a través de la paraula…I atès que a aquesta tasca m’hi he compromès, no sense que abans hagi investigat de què tracta tot això, aporto quatre paraules sobre aquest sistema de comunicació / interrelació després d’una senzilla investigació sobre la matèria.
Aprenentatge curset.jpg     El primer contacte personal que vaig tenir amb aquestes eines informàtiques de progrés data de l’any 1992 (en un curset que em facilità l’ETPClot) i, havent quedat fascinat per la novella tecnologia (sense saber-ne i entendre res sobre la seva estructura o composició electrònica interna), em vaig fornir d’un ordinador, d’un escàner i d’una impressora per gaudir abastament d’una editorial casolana, tot i que rudimentària, per produir tot allò que en l’exercici de la meva professió, com a docent / educador, necessitava.
01informatica.jpg   Tanmateix, amb els recursos anteriorment expressats no n’hi hagué prou i, més aviat d’hora que tard, amb un dispositiu anomenat “modem”, vaig quedar meravellat de com la informació fluïa, quantitativa i qualitativa, amb la nova prestació de l’ordinador, des de quilòmetres de distància, per compartir-la amb els altres… Aquest nou tipus de comunicació em va interessar, tot i que, a causa de la meva edat, passada la cinquantena d’anys, no em va ser gens fàcil inicialment de manejar el sistema i hagué de conformar-me d’anar aprenent -a poc a poc entre l’encert i l’error-, els misteris de la invenció de la nova eina, que s’obria potent als meus ulls encuriosits, després de tants anys d’utilitzar el correu convencional, el telèfon, el fax, el llapis, la ploma, el bolígraf, el guix i la pissara…
I, això vaig fer:
     1. DE PRIMER, INFORMAR-ME SOBRE LA HISTÒRIA DEL SISTEMA INTERNET

rusia.jpg Vaig copsar que el naixement d’aquest nou univers d’Internet portava la data dels anys 60 del segle passat, en plena guerra freda entre els EEUU d’Amèrica i la URSS, una altra potència en contrast. La indústria informàtica començava a ser una realitat i s’utilitzaven ordinadors tant per a la investigació com per a la defensa, de forma regular i amb la intuïció que alguns d’aquests ordinadors -especialment els utilitzats per a la defensa- en poder ser connectats entre sí eixamplaven moltes possibilitats. Dels EEUU nasqué l’aportació d’un sistema de telecomunicacions que podia resistir, fins i tot, un caos nuclear davant d’una eventual confrontació amb la URSS, l’altra potència mundial.

banderaEEUU.jpg    També tingué notícia que a l’any 1970 els EEUU desenvoluparen un sistema de connexió entre quatre ordinadors, de tal manera que si un d’ells deixava de ser operatiu, la informació seguia essent vehiculada pels altres tres… Aquest començament de descentralització, anomenat ARPAnet en va ser com l’embrió d’INTERNET.

teclat1.jpg      I quina cosa curiosa descobreixo quan llegeixo que cap a l’any 1972, uns quaranta ordinadors es connectaren a ARPAnet. La informació que transportaven era la d’uns petits arxius de text, en un format igual al que avui denominem correu electrònic o e-mail. Les possibilitats de comunicació quedaren servides i, per evolució natural, superats alguns obstacles, uns protocols establiren de quina manera devia passar la informació d’una xarxa d’ordinadors a la d’altres. Els avantatges de la comunicació global a través d’aquestes xarxes ha crescut infinitament fins arribar a la denominació INTERNET, coneguda arreu, per a tothom i en els nostres dies.

02teclat.jpg     Ara bé, intueixo quelcom meravellós quan penso en el desenvolupament d’INTERNET atès que aquesta aplicació informàtica encara ha de transformar molts paràmetres de la nostra vida, de les relacions socials existents i propiciar un món sense distàncies ni barreres que, en el traspàs del segle XX al XXI, ha entusiasmat a més de cent milions d’usuaris que s’adapten -ens adaptem- cada vegada millor al nou sistema d’intercomunicació en una xarxa de xarxes.

                  http-www.jpg   http = el protocol per transmetre per la xarxa els documents (Hyper Text Transfer Protocol) en un llenguatge de html (Hyper Text Markup Languaje).

                  02internet.jpg   www = una teranyina que envolta el món (Word Wide Web), l’eina que més ha contribuït a la popularització d’Internet.

Actualment, INTERNET integra i impregna quasi tots els àmbits de la societat. Una eina que, com la descoberta de l’electricitat, en el seu moment, tothom en parla i s’introdueix per tot arreu…

2. DE SEGON, INTRODUIR-ME EN UN TREBALL PRÀCTIC PER CONÈIXER-NE ELS SÍMBOLS D’INTERNET

concer11.jpg   Això va succeir en el darrer trimestre de l’any 1999 en què, amb la finalitat de crear una felicitació nadalenca abans del canvi de segle, m’exigí de produir-ne una que, l’objectiu de la qual, a més a més de sintetitzar un tractat de temes teològics -amb la utilització de les icones de la primera plana d’Internet- expressés ensems la tradició poètico-literària del pessebre de Nadal de la meva infantesa en la contrada del ripollès i que vaig intitular:

“DES DE LA TERANYINA DE LA COVA DE BETLEM A L’EMBOLCALL DE LA XARXA D’INTERNET”…

…, tot interpel•lant els usuaris i coneixedors de les planes web a celebrar la tradició de les “bones festes” des de la reflexió d’una estrofa punyent, però des del respecte més acurat a qualssevol de les posicions religioses que hom pugui professar, des de l’ateisme al fideisme o des de l’agnosticisme a la indiferència…

“Jugueu amb icones d’Internet? / Són el retaule més modern / d’una Història que corprèn / tothom qui viu el Nadal, ben net!”

flecha derecha.jpg  NOTA IMPORTANT: cal precisar que les adreces que conté la felicitació o imatge gràfica són antigues i no corresponen a la seva realitat perquè amb el pas del temps se n’han adoptat de noves com les següents:

                                              bosch.miquelangel@gmail.com

                                              http://bloc.mabosch.info

                                              http://www.miquelangelbosch.com

 

nadal1999.BMP

flecha derecha.jpg  NOTA IMPORTANT: cal precisar que les adreces que conté la felicitació o imatge gràfica són antigues i no corresponen a la seva realitat perquè amb el pas del temps se n’han adoptat de noves com les següents:

                                              bosch.miquelangel@gmail.com

                                              http://bloc.mabosch.info

                                              http://www.miquelangelbosch.com

 

                                      

I així, sense massa coneixements informàtics -i per dir-ho clarament, quasi nuls- el meu atreviment no va pas quedar del tot malament. I ara, havent passat els anys, en reviscolar aquesta “nadala”, m’alegra d’haver contribuït a fer més propera la simbòlica de la plana inicial d’Internet amb un tema que, susceptible de ser entès per tothom tot i amb el respecte degut a cadascuna de les creences religioses que hom pugui o no professar -com he explicitast abans- encara destil•la prou modernitat i resulta suficientment i original presentable entre els avenços d’avui i les tradicions d’ahir.

Fixeu-vos-hi, doncs:

              3. INTERNET, UN PROCÉS GLOBALITZAT QUE NO ES POT ATURAR

Segueixo, doncs, el discurs de la meva entrada a INTERNET, tot fent una prospectiva d’aquesta potent eina informàtica. De ben segur que aquesta “xarxa de xarxes” ha de produir canvis importants entre la humanitat, de la mateixa manera que la descoberta de l’electricitat produí en el seu moment… Ja no es tracta d’activar només la imaginació sinó descriure l’aportació dels seus avantatges en el món de les relacions laborals, de la medicina, de la cultura, de l’educació, de la vida familiar, de l’art, de l’economia, de la pròpia tècnica, de la religió, de l’esport, de la política. En definitiva, de tots els aspectes de la vida humana. I com expressen els llibres sobre el tema, es tracta d’assumir:

red.JPG

 

3.1. La quarta revolució de la comunicació humana:

                          lenguaje.jpg La primera, en fou l’aparició de la parla…

                          escritura-egipcia.jpg  La segona, l’aportà el desenvolupament de l’escriptura…

                          gutemberg.png       La tercera, tingué lloc amb el descobriment de la premsa (Gutemberg)…

                          comunicacion.jpg    La quarta, arriba amb la comunicació facilitada pels ordinadors i el sistema de xarxa d’INTERNET 

aldea_global.gif

 

3.2. El concepte de l’aldea global de MacLuhan i d’altres, d’acord amb les teories de Lovelock i Lawrence…

Tant de bo que aquestes autopistes de la informació no condueixin a cap caos col•lectiu, sinó que permetin la construcció d’un nou món que contribueixi al desenvolupament de la pau, de la bondat, de la justícia, de la unitat, de la veritat i a l’entesa i felicitat entre tots els pobles de la terra -sense fronteres de races- dins de l’embolcall de la “xarxa de xarxes”, d’INTERNET.

4. EL WEBLOG, LA PRESÈNCIA D’UN NOUNAT A LES DARRERIES DEL SEGLE XX

arroba.jpg    Diguem, doncs, que a l’any 1997, quan un nadó -nomenat INTERNET– començava a recórrer la vida amb unes primeres passes i balbucejava termes o conceptes propis ( @, e-mail, píxel… ), l’americà Dave Winer se li ocorregué publicar en aquest nou mitjà de comunicació les seves pròpies consideracions sobre política i tecnologia. I, en qüestió d’uns mesos, moltes més persones l’imitaren. Només calia batejar amb un nom aquesta activitat que, amb el pas del temps, havia de revolucionar la forma de comunicació amb les altres persones.

bitacora.jpg    I va ser Jonn Barger qui per primera vegada utilitzà la paraula WEBLOG en referència a un diari personal disposat a la INTERNET amb un nom, producte de la unió de dues paraules angleses WEB i LOG, que significa “diari de navegació “ o quadern de bitàcola”. Havent passat més d’una dècada, aquest senzill procés de publicar un diari a la INTERNET, s’ha convertit en un esdeveniment sociocultural de gran magnitud atès que cada dia es creen més de cent mil nous BLOG’s, tot i sabent que la xifra del recompte dels quals, a l’any actual de l’escriptura d’aquest tema (2007), supera els setanta milions.

estadistica.jpg    No obstant això, cal consignar que només uns quinze milions s’actualitzen periòdicament. Les estadístiques ofereixen percentatges: un 37% són japonesos y el 33% apareixen escrits en llengua anglesa. El cinquè lloc d’aquest nous “quaderns de bitàcola” apareixen en llengua hispana ocupant el 3% del seu total.

muchedumbre.jpg    També és interessant de comprovar que els usuaris d’aquest sistema de comunicació no només és el propi d’individualitats personals, sinó també d’empreses diverses i de mitjans de comunicació que l’han adoptat com una nova eina per connectar, tant amb els seus clients, com amb llurs lectors.

fonetica.jpg    Tanmateix, parlant del nom amb què és batejat aquest nou sistema de comunicació, cal consignar aquí de quina manera s’ha d’escriure i pronunciar aquest nou vocable en llengua catalana. I així:

– Quant a la pronúncia, no hi ha cap dubte, perquè essent la “g” de BLOG una consonant caracteritzada per un so oclusiu (pel mode de pronunciació), velar (segons el punt d’articulació) i sonor (per la vibració), tot aplicant-t’hi la normativa fonètica catalana, sabem que aquesta consonant al final de paraula, cal emetre-la com una “c” caracteritzada per un so oclusiu (pel mode de pronunciació), velar (segons el punt d’articulació) i sord (d’acord amb el tipus de vibració).

– Pel que fa a la seva escriptura, aporto en aquest punt la reflexió ortogràfica que conté l’adreça del termcat “BLOC” o BLOG”:

                                             http://bibiloni.net/blog/blog.pdf

5. ELS BLOG’s, MILLOREN AMB EL PAS DEL TEMPS I L’EXPERIÈNCIA HUMANA

04blog.jpg    Amb el pas del temps la tècnica dels BLOG’S ha anat millorant. Les primeres planes d’escrits merament personals s’han vist millorades mitjançant la utilització -generalment gratuïta- de variades i múltiples eines de publicació i edició, acompanyades també de la possibilitat d’enllaços i d’arxius gràfics, d’àudio i de vídeo i/o d’altres. La temàtica també ha evolucionat. I el contingut dels BLOG’S, principalment els de caire tecnològic i lúdic, s’han vist superats per molts d’altres en referència a altres temàtiques: política, social, cultural, musical, empresarial, turística i d’altres…

6. ELS BLOG’S, NOU PLANETA EN UN AIGUABARREIG D’OMBRES I CLARORS

05blog.jpg    L’evolució del sistema BLOG ha propiciat que tots els seus usuaris puguin prendre par activa en la “xarxa de xarxes”. I no només per rebre informació, sinó per generar-la i/o comentar-la amb tots els altres. Però, des d’aquesta perspectiva, hom se n’adona que el planeta blog presenta alguns problemes. I això perquè, essent tants els possibles creadors d’informació, pot succeir que la informació i/o els diversos continguts publicats perdin rigor, quedin tenyits de subjectivitat i s’estenguin “els rumors per sobre de la veritat i objectivitat de les coses”. Ara bé, aquest problema anunciat pot superar-se, d’altra banda, mitjançant la intervenció d’altres internautes amb una rectificació, fins i tot immediata, respecte dels continguts espuris o de les opinions tendencioses.

7. LA BLOGOSFERA I EL PODER DE LA PARAULA

02blog.jpg    L’autor del llibre “La revolución de los blogs” del professor universitari José Luis Orihuela expressa que “la revolució dels blog’s, tot i que no es pot confondre amb el gènere periodístic, sí que cal concebre-la com un mitjà de comunicació personal que incideix i impacta en l’ecosistema mediàtic, en la mesura que constitueix un nou conducte o camí de cara a la comunicació pública”. Efectivament, la possibilitat de comunicació humana que ofereixen els BLOG’S s’esbatana i amplifica, sobretot, en aquells moments de commoció universal o en períodes en què augmenta l’interès per saber, discutir, opinar i/o expressar-se -en general- sobre persones, fets, esdeveniments i situacions diverses.

01blog.jpg    En només una dècada, milions de persones que utilitzen la BLOGOSFERA -diguem-ho d’aquesta manera- s’han convençut que la millor arma la posseeix qui disposa del poder de la paraula… I, dit tot això, inicio la meva etapa de BLOG’S: més per pujar al tren de l’actualitat en la forma d’expressar arreu els meus sentiments i pensaments, que voler entrar en discussions estèrils, tot i que obert sempre a la valoració dels altres.

Nogensmenys, clarifico aquí algunes qüestions d’interès:

gracias.jpg

7.1. L’agraïment a les persones que m’han possibilitat gaudir d’aquest mitjà de comunicació.

 

manos.jpg

7.2. La confessió personal sobre el següent:

                                     estima.jpg Que tinc gran estima vers la persona humana, des de la seva individualitat, amb les seves pròpies limitacions i grans potencialitats, sabent que tothom es inicialment “confiable”, tot i que no sempre “predible”… I si se sol dir que “homo homini lupus”, també puc afegir que -gràcies a la voluntat de superació i al procés de voler-se convertir en persona, amb l’exercici del diàleg i del coneixement mutu- tothom pot arribar a ser “homo homini amicus”

                                        dialogo.png    Que admeto fàcilment les valoracions crítiques. I encara que personalment no sóc polemista de mena, m’adapto prou bé davant de les situacions complexes que per a mi constitueixen sempre un repte a assolir. Si tinc una idea clara l’amanyago i la insisteixo com un brindis a l’objectivitat de les coses i aleshores -tot i que m’agrada escoltar- també utilitzo abundosament la paraula per fer-me present.

                                            introspeccion.jpg    Que recullo amb facilitat les opinions i/o visions de l’altri, les processo i, si és el cas, les incorporo a la meva subjectivitat per apropar-me cada vegada més i millor -amb objectivitat- a la realitat de les persones, situacions i esdeveniments…

                               unidad.gif    Que desitjo expressar els meus pensaments i sentiments per contribuir a unir, mai per separar, sempre per construir… Per oferir amb la pròpia experiència l’excel·lència del diàleg i captar dels altres l’energia i potencialitat amb què estan dotats per fer un món millor… des de la vida familiar als cercles més amplis de la vida social i de relació…

internet_map_1024.jpginternet2.jpginternet1.jpginternet5.gifinternet4.jpginternet3.jpginternet6.jpg  

Comencem, doncs, i que la paraula recorri “la xarxa de xarxes”, doni la volta al món i retorni -enriquida- al punt d’on ha partit…!!!

    MABF